Objectiu Observar , els ulls per escoltar

Des del l'alçada del balcó el disturbi dels cotxes al carrer m'incomoda.
La pluja va caient i es palpa, una olor com a enganxós percebo.. ara em mullo.
El cendrer que fumeja de cara al vent que encara fa, crema sobre l'aparell del ventilador
Faig un pas en dins i ara un també enfora, n'encenc un altre i observo,
respiro i miro el cel, no hi ha ni un estel!, per sota només un paraigua dona color,
camina quasi be tot sol, porta unes mitges llunes brillants i violetes -que maques!i s'allunyen.
Entre el mateix disturbi, el que va caient, la olor, i les violetes, s'humiteja el cigarro entro,
un pas endins i escolto la meva música..., canvio la sintonia aquesta em porta
a unes hores abans, a la primera classe, l'esperava amb moltes ganes
i no se si em sortirà... , la tarda, l'arribada, l'entrada.., però, m'hi fico:
tard i corrent, les escales de l'escola a munt vaig relliscar i de poc... no me la foto!
a l'instant vaig pensar... quin retrat! quin tret! - quina vergonya!...- no serà una premonició? espero que no; en quatre segons alço el cap i m'aixeco i arribo al quart pis, això ja m‘agrada,
havia de ser el quart pis, com el meu i continuo el llarg passadís veig la porta tancada..
- entro? Sí, pico i passo sense esperar resposta, decididament no sabia que em trobaria,
cóm seria, qui hi hauria, no sabia on seure, ...-potser em sec en mig de l'estança
m'aniria bé per estar de cara, però em vaig i col·locar al raconet de l'esquerra
-Hola bona tarda....-vaig dir... no em recordo de res més, i no la invento, només recordo la sensació
d'estar per casa, després, en veure la finestra oberta vaig respirar enfora.
A poc a poc, mentre us anava mirant la cara i també les mans, em tranquil·litzava.
Tots teníeu la carpeta oberta, i dissimuladament amb mig somriure agradablement ens miràvem
per repetir-me, vaig mirar de fer el mateix, obrir la carpeta i xafardejar els papers de dins.
Amb tot.. mirades, mans, lletres, lectures i documents, esperava la paraula del qui més en sabia
Bé doncs aquella primera tarda, ja no vaig tenir més temps per observar i només,
Finalment, els meus ulls es van dedicar a escoltar