Aniversari dels meus pares

Un relat de: Tina

Quantes llunes plenes, amb cinquanta i una més primaveres
Hores senceres, dolços sons, balls i cançons de les més viscudes
Moments de dificultats i contrarietats, amb amor vençudes
Èpoques d'esforç d'iniquitat, de dissortada -enfermetat"
De vegades malhumorada, però, de sobrada bondat

Fums i pipes, permanents, tints i cabells, tovalloles netes
Eines i cadenes, rellotges i cargols, fils, botons i vetes
Barreja d'olors, animals, desordres, mussols, gats, floretes
Hereus dels seus, clandestins i silents pensaments, fortes creences


Valors profunds, massa especials, transmesos i sovint malentesos
Nissaga mescla de primaveres, hores, moments i èpoques
Tres roses vermelles!

Ara en temps més propers, seguim, com la vida comporta
Cada rosa escull, i el destí, que no és escrit reporta
Tot i que malaurada i tristament també bategades fortes
Fan truncar el sentit, no hi som tots dels que més importen
De ben segur, ens escolten, estimen des d'allà rere la porta

I de la primera rosa vermella i una bonica poncella
Sorgeix la violeta més bella
Ella, testimoni clar, sabrà com continuar aquesta petita història.


Felicitats Pares!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer