Cercador
la clau
Un relat de: Capdelin- Compartir:
No faré versos sobre la mort,
ella no escalfa ni il-lumina,
no té poesia.
No faré versos amb el cos,
em quedaria curt i serien adversos
a la lírica.
No revelaré els meus sentiments
( a qui l'importen? )
No cantaré al meu país,
el deixaré en pau.
No dramatitzaré
ni faré biòpsia de les llàgrimes,
seria inútil.
Penetraré trèmul
en el regne de les paraules
en estat de diccionari
on s'hi adormen tots els poemes.
Conversaré amb els versos
abans d'escriure'ls
i els otorgaré el poder de la paraula
o del silenci.
No adularé el poema, l'acceptaré
tal com és.
M'aproparé lentament
i contemplaré cada paraula
en les seves mil cares
de llum neutra.
Elles em preguntaran, una a una,
des del seu secret:
has portat la clau?
Comentaris
-
al pany![Ofensiu]Unaquimera | 14-11-2006
Molt encertat! En veritat, cada paraula té la seva pròpia clau per obrir-la plenament: segons qui, quan, on, com, perquè... els mots ens ofereixen matisos diferents, significats variats, interpretacions que poden arribar a ser oposades.
Un vers, doncs, per aquesta proporció, resulta ser un univers de galàxies amb sistemes interns de rotacions, d'atracció i rebuig, de proporció i desproporció... Tu has aconseguit, en aquest, un equilibri deliciós!
El llegeixo sense sentir grinyols, sense trobar cap porta tancada, cap racó massa osc, cap passadís massa llarg...
T'envio una abraçada sincera, des de l'afecte; confio en què voldràs trobar la clau per obrir-la i endinsar-te...
Unaquimera
-
uau[Ofensiu]Perestroika | 12-11-2006
magnífic, reiet!
-
tens la clau[Ofensiu]jaumesb | 10-11-2006 | Valoració: 10
en tu
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1306972 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )