La casa per la finestra

Un relat de: Roget

I l'armari per la finestra, i la roba que s'amuntona en la cadira durant dies per la finestra, i tot allò que roman oblidat en els infinits calaixos de la casa per la finestra, i el els joguets del germà que sempre romanen pel terra per la finestra… i esque a cops pense que la casa esta a punt de llençar-me a mi per la finestra, a cops pense que m'està preparant física i psicològicament per alguna prova que hauré de superar en un futur, la casa em menja!

No hi ha cops que us sembla que tot està desordenat? Que tot podia estar molt millor? No s'agovieu? Doncs això és el que m'ocorre. Òbric un calaix i hi veig tantes coses innecessàries, sense un ordre… els llapis i els bolis amb els papers d'hisenda, sota l'escàner quatre papers que no saps on amagar-los, l'armari… vaja! Compartit! Però és possible que dos persones gasten tanta roba per omplir un armari que demana a crits que el buiden una mica i un munt de calaixos? Em mire… si sempre em pose la mateixa roba! Què és de l'altra?

I esque quan netege mire les parets i dic! "els fa falta una bona pintada" però amb totes les coses que hi ha pel mig… com vaig a poder pintar-les? La casa se'm menja. Bé, m'ature i comence pel més senzill: m'arreglaré l'habitació, l'habitació de l'ordinador i després una mica el menjador. "Mare! Avui sope fora", quàntes vegades després d'ordenar i netejar tota la casa he tornat i ho he vist tot pel mig? Estaré obsessionat? Potser siguen els trastos que no puguen estar amagats? No vull ni pensar com es sentirà qui neteja la casa tots els dies…

Mira! El tiet m'ha regalat una col·lecció de llibres de Llull… aviam… no! I ací? Tampoc, aviam aquí… NO! Però si no cap enlloc! Ja deia jo que tenia que haver buidat l'habitació fa temps… bé, de moment els faré un lloc a taula, ja llevaré alguna cosa dels estants per posar-los.

Bé, començaré a llegir-me algun llibre de la col·lecció… aviam… Llibre d'amic e amant! L'agafe i m'assec a la cadira. Pàgina 1: esdevenc-se, un dia, que l'ermità que estava en Roma. Escolta! els veïns de dalt estan mirant la tele… mira quien baila! Vinga va, concentra't… segons que damunt hem dit. Ara al menjador estan en anuncis, clar, sempre es pugen el volum… cinc minutets fins que s'acaben i podré llegir. Anà visitar los ermitans e los recluses qui eren en Roma. Mira! Però si ara lladra el gos! Bé, ja llegiré una altra estona, un cop haja tirat la casa per la finestra!

Comentaris

  • Bolet | 22-04-2007 | Valoració: 10

    Saps expressar molt bé l'estrès i la desesperació, hauràs de tenir una mica de paciència i prendre't la vida més calmadament. Tampoc és bo obsessionar-se amb la netetja.

  • raó...[Ofensiu]
    sucdetaronja | 16-04-2007

    quanta raó tens!! jo em passe la vida buidant els caixons i els armaris, arreglant l'habitació però es que sense adonar-me, torna tot a estar fet un embolic! em dona molta ràbia. se'm mengen els trastos

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Roget

Roget

33 Relats

105 Comentaris

29952 Lectures

Valoració de l'autor: 9.31

Biografia:
[[Perquè la nostra vida és un relat]]

Xicon de Llíria (Camp de Túria), 17 anys i estudiant d'humanistic en 2n de batxillerat.

Sempre m'ha agradat llegir, de tot un poc. Ara m'ha donat per escriure i em sembla que continuaré fent-ho. M'agrada crear estes historietes, unes reals, altres d'imaginaries...