Quan el mal ve d'Almansa...

Un relat de: Roget

Batallarem lluny d'ací però, malauradament, a tots ens arribà. Solament fou el principi d'una submissió que ja es deixava, tímidament, notar. Lluitarem. Ho férem per nosaltres, pels nostres fills i pels nostres pares… ho férem per la nostra terra, per la nostra llengua i per la nostra cultura, però sobretot per nosaltres, perquè volíem ser com érem, perquè volem ser com som i és, per això, encara avui, tres-cents anys després, perquè la lluita encara continua.

Potser hàgem deixat els fusells i els canons, els cavalls i les espases, però continuem armant-nos; ens armem amb paraules i raó. I esque la lluita canvia. Ja no cremen la ciutat de Xàtiva, però ens neguen parlar; ara ja no ens imposen Decrets de Nova Planta, sinó que són els Estatuts els que fan el seu paper; però una cosa continua igual: continuen nengant-nos la nostra llibertat.

I esque no oblidem que, ja fa tres-cents anys, se'ns trepitjà, se'ns menyspreà, se'ns humilià… I no solament el rei de les belles flors Felip de Borbó, sinó també el nostre rei Carles d'Àustria que, pels seus interessos, ens abandonà a la nostra sort. I caiguérem; poc a poc.

Algunes ciutats no lluitaren sinó que la flor de lis mostraren i, d'altres, és mantingueren fins el final; mira-la, Dénia roman orgullosa. Però de poca importancia fou aquesta resistència. Guanyaren; primer València i Aragó, després el Principal i, finalment, ses Illes.

I sota el seu domini romanguem avui en dia però ara, tres-cents anys després, continuem lluitant per fer cada dia més visible aquesta tímida llum que ens dona calor i energia per continuar la nostra lluita, per continuar resistint fins vèncer. Perquè sabem que quan el mal ve d'Almansa a tots alcança.

Comentaris

  • A Almansa no es va perdre tot[Ofensiu]
    Mossens | 22-04-2007 | Valoració: 10

    Molt bé els teus coneixements d'Història i els teus raonaments.

    Els nostres enemics en el 1.714 foren els cardenals Portocarrero i Borja i el germà del primer, Duc de Palma. La idea de coronar un Borbó fou de Roma. La intenció fer un sol estat catòlic i invencible. Àustria, aleshores, era ja massa tolerant amb els protestants i fins i tot, molt amiga dels anglesos.

    Si fa o no fa, fou la mateixa cosa amb Adolf Hitler, Benito Mussolini, Franco i Pio XII.
    La raó: el comunisme i el poder econòmic dels jueus.

    Al nostre país s'ha propiciat la ignorància, car així es pot manipular amb tots els avantatges.
    Tanmateix, ni un de sol accepta ser-ne.

    Feleicitats.

    Si em passses el teu Mail te'n lliuraré prou informació.

    Tinc molts bons amics a Valencia, amb els quals vaig estudiar al seminari.

    svalleth@yahoo.es

  • Molt bona crítica[Ofensiu]
    Bolet | 22-04-2007 | Valoració: 10

    La història ha volgut treure'ns el que havíem estat, altres països han vingut a casa nostra a organitzar-nos-la; som nosaltres -els únics que encara ens queda el seny- els que hem de continuar lluitant i no rendir-nos. I la nostra lluita donarà els seus fruits.

  • 300 anys després[Ofensiu]
    sucdetaronja | 16-04-2007 | Valoració: 10

    continuent cremant Xàtiva. continuen ofegant-nos, intentant negar allò que és evident, la nostra cultura, la nostra llengua, la nostra historia, però... 300 anys després continuem nosaltres també donant la cara. no oblidem i continuem lluitant.

    genial roget

  • mantenir la flama de la nostra identitat [Ofensiu]
    Avet_blau | 16-04-2007 | Valoració: 9

    Fa goig sentir
    que la gent jove , mante el caliu,
    el foc de la identitat ;
    que encara nudreix el cor i l' esperit .

    Amb persones com vosaltres,
    nova generacio , nou relleu,
    la llengua es mantindra viva,
    encara que sigui com un tresor
    amagat i fràgil

    gràcies Roget

    Avet_blau

Valoració mitja: 9.4

l´Autor

Foto de perfil de Roget

Roget

33 Relats

105 Comentaris

34961 Lectures

Valoració de l'autor: 9.31

Biografia:
[[Perquè la nostra vida és un relat]]

Xicon de Llíria (Camp de Túria), 17 anys i estudiant d'humanistic en 2n de batxillerat.

Sempre m'ha agradat llegir, de tot un poc. Ara m'ha donat per escriure i em sembla que continuaré fent-ho. M'agrada crear estes historietes, unes reals, altres d'imaginaries...