Tan a prop, i tan lluny

De Sales a Guardamar i de Fraga a Maó. Sempre he pensat que el meu país era ben xicotet, tot d'un color, d'una llengua, d'una cultura, la meua, la teua, la nostra… tot tan a prop.

I fou quan aplegares tu, que aquest país se'm feu enorme, tan gran com mai no m'haguera pogut imaginat. I és que Mallorca deixa d'estar al meu costat; ara hi ha una gran mar enmig que ens separa. I ja ho saps, t'ho diguí; vull creuar aquesta llarga distància amb avió, amb vaixell o, fins i tot, sobre un caballet de mar, m'és igual, solament vull arribar fins al teu costat per poder compartir un munt d'abraçades i besades.

Vull passejar vora mar amb tu, mirar-te als ulls i que apartes la mirada per la timidesa, sempre m'ha agradat que ho feres. Vull veure't contenta i somrient. Vull que em parles, vull escoltar-te i sentir-te; i sentir-te… i sentir-te ben a prop, amb mi, al meu costat, i que m'abraces.

I és que des que et vaig conèixer la nit és el moment que més aprecie, gràcies a tu, a les teues xarretes, a les teues paraules… fas que la son desaparega, i em fas transformar els badalls en grans somriures. Fins i tot quan no parles, m'alegre de tindre't a l'altre costat de l'ordinador, per manar-te alguna careta o simplement dir-te quatre ximpleries perquè em faces un somriure.

Simplement espere veure't prompte, no massa tard.
Bé, seré sincer… no vull esperar tant.

I és que t'estim moltíssim confint!

T'espere en la Lluna!