La carretera

Com l'últim regust d'un caramel que es desfà a la boca... El darrer alè d'un animal que mor de vell... L'últim revolt d'una carretera plena de corbes i de pujades i baixades... El pòstum reflex d'una flama que s'ha mantingut encesa durant un temps, però que ha arribat a la seva fi... S'ha acabat. Tal com fa la cançó d'aquell grup de rock català que tant li agrada. El cantant del qual va conèixer el dia de Sant Jordi. Quan es va treure el carnet de conduir. A la segona. S'ha acabat, XXX. Has baixat del núvol en què vas pujar quan em conegueres. I ja no em deus trobar tan perfecte, n'estic segur. Ni tan encisador. Ara ja sóc ‘un més'. En el que no volia convertir-me. Almenys no amb tu... Un més. Un de tants. I quan et preguntin pels nois amb qui has estat, aleshores no m'esmentaràs. O només diràs que una vegada vas tenir un rotllo amb un vilanoví. I segurament ni recordaràs el meu nom. De fet, mai no m'has dit YYY. Sempre ZZZ. No pensis pas que em molestava. Ni molt menys. Però resulta que quan crides una persona pel seu nom... queda més íntim, més personal, més de tu i jo... Ara tant és. Ara ja t'he perdut. Des de fa un temps que la cosa s'estava refredant. La carretera tenia cada vegada més corbes. I tot i que no en podia veure el final... presagiava que era proper. Ara tot és molt més clar. A banda i banda de l'asfalt ja no creixen flors. I el paisatge és trist. I no hi ha corbes. És una carretera recta. Com aquelles per on tantes vegades havia passat quan anava a visitar la meva besàvia al seu poble. I ara conduir ja no es fa tan divertit. Ni tan entretingut. Ara es fa pesat. No cal girar el volant. I pots prémer l'accelerador tan com vulguis. Però tampoc no cal. No tinc pressa. Ningú no m'espera enlloc. I quan miro pel retrovisor, sembla que no hagi avançat gens perquè encara veig el tros de carretera que vam passar junts. Deu ser perquè encara no t'he pogut oblidar. Suposo que amb el temps, quan hagi recorregut molts més quilòmetres, aleshores tornaré a mirar i veuré de molt més lluny les flors a banda i banda de la carretera. Però mai no les deixaré de veure, perquè mai no t'oblidaré. I tot i que arribi a altres trams florits, més o menys llargs, sempre veuré aquella carretereta darrere meu...