La bomba

Constantin tenia el front xop de suor, les puntes dels seus cabells castanys estaven ennegrides per la humitat corporal. El rellotge mostrava el compte enrera fatal, quedaven 2 minuts, llavors la bomba nuclear explotaria, la capital quedaria arrasada i els terroristes vencerien el govern.
- Fem alguna cosa, Constantin! - va cridar, mig histèrica, Floriana.
Ben ràpid i amb cert descontrol de força el jove periodista va obrir la tapa lateral de l'artefacte, allà, evidentment hi havia dos cables en espiral, com els dels telèfons, però més prims, els dos de color groc (fet que va descol·locar a Constantin, doncs esperava que un fos blau i l'altre vermell).
El jove va començar a buscar al seu voltant, necessitava unes alicates o alguna cosa tallant. Va trobar un llapis, una ampolla de plàstic i caixes de cartró buides i embrutides per una borró pestilent, la qual li va provocar una ganyota per la molèstia olorosa.
La suor es multiplicava i ara les gotes es llançaven en un slalom suïcida pel front fins a caure en el buit. Quedava un minut i vint segons per la fi.
Constantin es regirà les butxaques buscant alguna cosa tallant, unes claus, el què fos! Sols va trobar un encenedor, per un moment pensà en cremar el cable, però va veure que, després de cremà el plàstic del cable, el coure se li resistiria. Es mirà a Floriana, escassament vestida amb els sostenidors i les calces, les flames li havien consumit la roba, no tenia objectes en cap butxaca, doncs tampoc tenia butxaques; al cabell tampoc portava res metàl.lic, sempre portava la seva cabellera, magiarment rossa, lliure i espectacular. Era realment sexi, però nul·la en quan a dipositària d'algun objecte tallant. Un desastre, era la fi.
Constantin va caure de genolls i perdé la mirada en els segons que anaven retrocedint fatídicament. Floriana va entendre que era la fi, s'apropà a ell s'agenollà al seu costat i el besà a la galta amarada de suor.
- T'estimo, Constantin.
El jove se la mirà, primer la cabellera d'or, després els ulls de blau salat de mar, els llavis molsuts, el coll suau, la pell pigada, els pits generosos tapats per uns sostenidors d'importació italians, el melic profund, el ventre lleument arrodonit i les calcetes també italianes, que deixaven entreveure els rínxols púbics, flanquejats per unes cuixes generoses i fermes. Va tenir una erecció, estava excitat, no se l'estimava gens, però sempre l'havia posat a cent, ben calent. Mirà el rellotge, quedaven quaranta segons.
- Jo també t'estimo, Floriana. - i se li llançà a sobre, engrapant-li el pit dret després d'arrancar-li els sostenidors italians, llavors li xuclar el coll i amb una mirada de semental li tocà el torn a les calcetes, per deixar-li el triangle negra a la vista. Li apartà les cames i la penetrà sols abaixant-se vagament els pantalons uns centímetres, en tretze segons es va córrer en una explosió de gaudi.