La bellesa és a les mans

...paral·lelisme.

Un doble sentit de la mateixa cosa: la no lectura. Una per la seva bellesa. L'altre per la seva lletgesa.

Però... quin és el missatge?

Què defensem?

La bellesa externa, aquella que es manifesta, metafòricament, mitjançant una bona cal·ligrafia, però que no té profunditat?

O tal volta preferim la bellesa interna, aquella que hem d'escudrinyar entremig de la lletjor, però en el camí de recerca decidim abandonar?

Això és el que no m'ha quedat clar.

Però el joc de contrastos: ben trobat.

Salut!

LLIBRE

mmmm, qui li trobi el doble sentit... premi!
jo no parlo només de la lletra... parlo de les interioritats de la lletra...
i la lletra som nosaltres, guapos i lletjos, alts i baixos...

uau! està molt ben fet! i és realment el que passa molts cops...!
en concursos de l'escola, per exemple... no ho sé... que està currat!!!!

aNNNa

... em va agradar moltissim.
Quanta veritat que hi ha dins.
Sort tenim que estiguem usan el ordinador... si no hi haria moltes peosies sense llegir i d'altre sense gaudir...

em continua agradant.. felicitats!!

Equinozio

tant la maca com la lletja es queden sense ser llegides perquè som massa superficials. No entenc per què dius que no t'agrada el que escrius.

Gracies pel teu comentari pero realment no crec que arribi a fer una segona part.
El relat es una historia sense contar aixi que la historia no s'acaba. M'agrada que la gent es quedi amb la curiositat, només dir-te que desde que vaig llegir el teu comentari m'estic pensat el fer una segona part, pero crec que aixo será d'aquí un temps. Ara estic capficada amb un altra historia.

Una metàfora molt maca, aquest poema!

si he de fer cas a la teva biografia, ets insultanment jove... i tens el cap ben moblat; tens el futur per endavant, noia!