Remolins

Un relat de: Baiasca

I com és?
- Que com és?
- Sí...



- Comença amb alguna cosa que de cop et fa clic al cervell i et fa recordar el que no vols recordar. Sentiments bàsicament. Aleshores se't fa un nus enorme a la gola i fa mal. Aquest mal es trasllada al fons de la boca, on s'acaba el paladar. On hi ha les angines. No sé com dir-t'ho. Un remolí format per allò en què havies pensat s'apodera del teu cervell i per un moment sents que et pots morir de com pesa. I respires fort perquè no tens prou aire per treure fora tot el que tens. Potser les llàgrimes salten i fan mal. I si tens sort i t'adones a temps de tot això, tu mateixa amb la raó ho atures, ho controles. Ho canalitzes. I hi segueixes pensant una mica, però res s'apodera de la teva ment. Tot i així, durant una estona, tens por.
- De què?



- De què tot i intentar-ho no ho controlis i passis una altra vegada una de les pitjors nits de la teva vida.



- Plorant?
- Oh, no només plorant. Morint. Volent-te morir. I tu sense morir-te. Plores i ofegues els crits per què no et sentin i per no sentir-te. I vols una abraçada molt forta, molt forta. D'aquelles que arriben al moment oportú, d'aquelles que et salven. I no arriba perquè estàs sola. Al llit. Tu i la teva... buidor. T'adorms i sembla que el descans arriba, però al matí et despertes i tot segueix més o menys igual. Però la situació ja està controlada, així que no expliques a ningú la nit passada. En la ment la petita maquinària encara gira fent-te sentir una mica com a la nit.
- Sort que arribes a controlar-ho.
- No sempre es controla. A vegades el record és tan fort que és impossible fer-lo parar. Com aquest matí. quan m'has vist.



- M'he espantat molt, pensava que t'ofegaves. De seguida he vist que et posaves millor. Però m'has donat un bon...
- És que sí que m'ofegava, sempre m'ofego. A vegades em marejo perquè l'aire no m'arriba prou bé al cervell.



- Et puc fer una pregunta?
- A veure.



- Què t'ho ha fet això avui?
- Una cançó m'ha fet recordar que no veuré mai més la persona amb qui havia de viure tota la vida.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Baiasca

Baiasca

84 Relats

202 Comentaris

83970 Lectures

Valoració de l'autor: 9.34

Biografia:
La vida son casualitats i oportunitats que has d'agafar al vol.

Igual que les inspiracions.

Ja fa temps que intento atrapar-les totes.

Casualitats, oportunitats i inspiracions.

Totes son filles d'una mateixa cosa.

La Vida. I l'Amor.

http://yasminacapo.blogspot.com