JUVENAL ENTRE NOSALTRES

Els versos de Juvenal s’escolten cada dia a Occident però la majoria de la gent, crec, no sap que recita Juvenal, fins i tot en llatí: “Mens sana in corpore sano”,

“Panem et circenses”, “Rara avis”...però podem agafar molts altres versos seus potser no tant citats però que tenen una força i una vigència absoluta:
- La censura dóna la vénia als corbs i turmenta els coloms (que diria Juvenal avui de la manipulació a que ens sotmeten els mitjans de comunicació?).
- Es difícil no escriure sàtires ( Si la Roma de Juvenal era satiritzable, el món contemporani ho és mil vegades més, sobre tot tenint en conte que la sàtira no és una broma amable sobre la societat, sinó una crítica social dura i sarcàstica).
- “Cal sacrificar la vida a la veritat” (Envoltats de mentides i manipulacions i mancances, diria que cal fer-ho més que mai”).
- “Als infants se’ls hi deu el més gran dels respectes” (quantes vegades ho oblidem, per exemple, retallant en ensenyament o sotmetent-los a una societat profundament idiota per egoista?).
- “Cap dolent és feliç” (però ho semblen tant, Dècim!).
- “Ningú no es torna dolentíssim de cop” (cal un aprenentatge social per ser dolent o hi ha gent que hi neix i ja no hi ha res a fer?).
- “Quan es lloa l’honestedat de l’honest aquest es queda tant ample” (perquè l’honestetat és el normal per a ell).
- “I qui vigila al vigilant?” (això serveix per a explicar la crisi democràtica que patim avui, qui vigila als que ens governen?)

I així podríem continuar fins a l’infinit. Juvenal és un poeta més vigent que mai. I suposo que justament perquè és tant vigent està més amagat que mai i més present que mai. La gent recita els seus versos i pensa que són frases fetes i no llegeix un poeta que faria que tingués una visió molt més crítica de la societat en la que viu. En vida Juvenal va ser enviat a morir a l’exili i es fàcil imaginar que avui seria enviat a la precarietat econòmica que és l’exili contemporani. I pateix l’exili de les aules i dels lectors. Massa aspre, massa crític.

A Reversos hem llegit els versos de Juvenal en llatí i en català i l’Espai vilawev s’ha omplert de classicisme, crítica social, lucidesa i poesia. Perquè Juvenal ens parla ara com parlava als seus contemporanis: sense pèls a la llengua i repartint tots els calbots que considera necessaris. I ho fa despullant-se i emocionant-nos i per això és un gran poeta.

Hem tingut, a més, la gran sort, el gran privilegi, el gran luxe – i ens que hi vam ser presents saben que no exagero gens i que jo no sóc donat a respallar ningú – de comptar amb la presència de l’Antoni Coll, un senyor savi, intel.ligent, irònic, elegant i bo, que coneix els clàssics del dret i del revés i que te’ls sap explicar d’una manera que es impossible que no et fascinin, així com et fascina ell. Sentir l’Antoni Coll parlar de Juvenal, Marcial o Horaci com si els acabés de deixar al bar i a l’hora ser capaç de recitar els seus versos i d’analitzar-los amb la gràcia i l’encís que ho fa és senzillament genial. L’Antoni tornarà a venir a Reversos a parlar-nos dels clàssics que s’estima tant i que ens farà estimar encara més. No crec que a Barcelona es pugui oferir gaires coses d’aquest nivell, d’aquesta sensibilitat i d’aquesta transcendència pel món en el que vivim. Moltíssimes gràcies Antoni per haver-nos ensenyat tantíssimes coses i haver-nos fet disfrutar tant i tant.