IUSTITIA

Un relat de: Ossian

Iustitia

El jutge guarda les darreres modificacions a la sentència i la imprimeix. Es treu les ulleres i es frega els ulls inflamats d'ignomínia, estira els braços, les espatlles i la consciència. Poc es pot permetre, ara, que un remordiment inoportú li esguerri un futur que ha anat sembrant tota la vida. Llavors, un altre cop, torna a sentir la veu somorta i constant que l'ha perseguit i judicat al llarg dels anys.

Iustitia se'l mira malgrat la bena que li tapa els ulls. Encara que només és una petita reproducció, mai entendrà que en aquell país que s'expandeix entre la conjunció dels dos mars i la serralada que l'aïlla de la civilització, la veritat i l'equitat són tota una altra cosa.

Necessita música. Els nocturns de Chopin sempre aconsegueixen apaivagar-lo i de pas amorteixen la veu que el mortifica. Passa la clau al despatx i planta les mans damunt la sentència encara pendent de signatura. La tinta curulla d'injustícia se li infiltra per l'epidermis, l'enverina i l'envaeix delerosa de vèncer-lo. Assaboreix cada nota i es va asserenant. Ja coneix la sensació del deure acomplert i de les recompenses que ha aconseguit, només una petita diferència el fa dubtar, fins ara només ha indultat culpables. Avui ha de condemnar innocents.

Passeja el tou dels dits pel motlluratge de la taula, obre el primer calaix i n'extreu una vella Luger. Comprova l'hora. Té la promesa d'una jubilació daurada un cop hagi signat la sentència. Quan ho hagi fet marxarà cap a un país indeterminat, on l'espera una mansió i un compte corrent amb xifres milionàries en un paradís fiscal. Canvia el disc és el torn de Wagner i de les valquíries. Apuja el volum. Es mira Iustita i subjecta la pistola. Apropa el canó a la templa i dispara.

Després del tret, el jutge surt del despatx abillat amb un abrig de pell de camell i la sentència signada sota el braç. Damunt la moqueta s'escampen les restes de Iustitia ajusticiada.

Comentaris

  • Bona lectura[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 31-12-2017

    esfereïdora la situació de la iustitia, pobre, que acaba amb la templa volant.

    Bon ritme de lectura i un nivell alt en l'estil literari d'aquest relat. Molt ben triades les imatges i els mots.

    felicitats per la tria del concurs!

    Ferran

  • Agraïment [Ofensiu]
    Ossian | 31-12-2017

    Moltes gràcies a tots.

  • Molt bo[Ofensiu]
    Esther Llombart Ramis | 31-12-2017 | Valoració: 10

    M’ha agradat molt com has redactat el relat, els detalls, el vocabulari i el final inesperat, excèntric i molt visual.

  • S’haurà de canviar ..[Ofensiu]
    kefas | 23-12-2017 | Valoració: 9

    ..l’armament de la justícia. Una espasa no serveix de res en una confrontació amb armes de foc. I les balances més aviat fan nosa en un temps en que tot està empaquetat. Amb la bena als ulls ja no mi fico. Segur que n’hi ha que hi veuen més bé que sense. Enhorabona

  • Moltes gràcies![Ofensiu]
    Ossian | 22-12-2017

    Moltes gràcies!

  • Com en saps![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 21-12-2017

    "els ulls inflamats d'ignomínia", "La tinta curulla d'injustícia "...
    Com en saps d'escollir les paraules!
    Fins a la propera virtut! Aquesta, pel que sembla el teu jutge, se l'acaba de carregar.

  • Tret de gràcia[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-12-2017 | Valoració: 10

    Un tret que reflecteix perfectament la realitat. Un tret a la justícia que shagués pogut clavar ell mateix, el tret de gràcia. Fa por pensar que això és així. Una forta abraçada.

    aleix

  • Podria ser real i tot![Ofensiu]
    Fremen | 21-12-2017

    Ben aconseguit amic Ossian!

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Ossian

6 Relats

23 Comentaris

1935 Lectures

Valoració de l'autor: 8.80