Io-io

Un relat de: Jan des Val

T'escric.
Finalment, t'escric.
Perquè necessito dir-t'ho.
Tanmateix, sé que ja ho saps.
Temo que, de ben segur, aquestes paraules et sonin repetides.
Repetides per mi. Potser per altres.
La situació ja la coneixes. La coneixies fins abans de veure'm la primera vegada.
Em fa por ser un més. Per tu em fa por. Per mi em dol.

Aquest matí m'has trucat.
No era un acte d'aquells que jo anomeno"acostar el io-io"?
I si no és així, per a què serveix?
Per què vols sentir, de nou, la meva veu, si no em vols?
Per què revius i fas reviure situacions eternament si no em vols?
Per què em crides?
Per què em dius "hola" quan m'acomiades?
Et fa por de perdre'm per sempre, és això?

Perquè me'n vagi, perquè em quedi a la vora, en un segon pla.
Decideix-te!
No juguis amb mi com fas amb altres.
No jugo amb tu, mai no ho he fet!
No ho facis amb mi!

De vegades em preocupa, ja ho saps, pensar què passaria si després d'anar-me apartant durant tants cops, tant de temps, et decidissis per tornar-me a veure, per voler-me.
Em preocupa perquè he pensat que seria el major desig de la meva vida.
Em preocupa, però, que no fos massa tard.
Que no s'hagués trencat la corda d'aquest estúpid joc, d'aquest absurd io-io.
Ploraria jo.
I ploraries tu.
D'impotència.
Per un amor perdut, fet malbé, de mica en mica, tossudament.

T'ho dic, i encara em dol.
Ho veig com una tortura.
Però t'ho he de dir.
Si vols viure lluny de mi, endavant!
Però tu sola.
No em facis viure lluny de mi!
No em facis tenir el cap i el cor amb tu, perquè llavors els perdo, no sé on els tinc.

Respecta'm, Raquel!
Ja que no m'estimes, respecta'm almenys.
Deixa que m'assequi completament, que s'apagui aquest foc inútil si ja no vols que t'escalfi!
Deixa'm oblidar-me de tot!
No facis reviure ni conservar un caliu que no vols per a res!
Deixa'm viure sol!
Deixa'm adonar-me de quant inútil és allò que t'he volgut donar, quant ridícul i minúscul!
No ho revifallis, perquè no ho vols viu!
No ho espatllis més!
Allibera'm de la corda que m'allunya i m'atansa!
Talla els lligams i fes que pugui tornar a viure!
I viu tu, definitivament sense aquest malaurat io-io!

Comentaris

  • Més relats!! Que bé :)[Ofensiu]
    venuseva | 20-11-2007 | Valoració: 10

    A viure! Amb ella o sense. Però a viure tu. Que bé que hagis escrit més, jan des val!!

  • L'he trobat...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 25-10-2007 | Valoració: 10

    coherent, ple de sentiment i que descriu de forma molt gràfica situacions que a voltes vivim i que no ens expliquem. En una situació així un no arriba a saber ben bé què volen d'ell, que s'espera i cap on va aquella relació. És inevitable que els sentiments es fereixin perquè el desequilibri emocional mina cada cop més.
    M'ha agradat molt com ho has expresat, amb paraules clares i contundents.
    Una abraçada