Inconscient

Ja no sabia com afrontar la situació, les coses havien relliscat i se li havien escapat de les mans, el sol fet de pensar-hi, el cor engendrava una mena de barrera per evitar el pensament..i els records d'aquella nit, que no deixaven de tortura-la.
Les coses no havien sortit tan bé com es pensava.
Estava arraulida al costat de la tassa del vàter plorant a contracor, i evita'n fer gaire soroll...els pares dormien, i no li convenia que la sentissin... la situació li era desesperant, i es preguntava a cada grèmola, com va ser capaç de deixar-se portar...com va ser capaç de fer el que va fer, pensant que a dia d'avui, tot això, tindria conseqüències que li canviarien la vida. Estava descontrolada...el gemecs eren cada vegada més anímics i propensos al descobriment dels de casa..i ja no era capaç de pensar amb claredat...estava totalment atònita...tenia els ulls inflats per les llàgrimes que no paraven de brollar, ja no tenia ànims ni per eixugar-se-les...la càrrega que portava era tan gran...el cos ja li fallava...i finalment clogué els ulls... i s'adormí en un estat pausat, i de tant en tant un plor sorgia del fons de l'ànima...