Inútil psicòpata!

Era Jove i bonica...tenia els cabells daurats com els primers rajos de sol ...els ulls de color ametllats amb una brillantor natural...es movia de forma enèrgica però amb una finesa inexplicable... potser fou això el que me feia ballar el cap cada vegada que pensava en ella...era dolça...era...la meva reina...dins el meu caòtic i petit paradís, fou ella qui m'ajuda a tira endavant...i era per ella per qui vivia jo...cada sospir era un anhel, cada llàgrima de soledat era una enyorança una dependència inexplicable...i el més dur...és que tot això ho vaig fer amb absolut i cruel silenci...
Era veure-la i el meu cor bategava sense ritme com si explotés a cada passa...el perfum que deixava em produir infinitats de somnis eròtics, de carícies que mai podrien aturar...de seductors petons que farien que es rendís a mi...
Em sentia salvatge, i cada dia que passava era pitjor...tenia el sed incontrolable d'agafar-la i ofegar-la contra el meu pit..era tan minuciós el sentiment...



Eren les 9:00h i com sempre tots els funcionaris abandonaven el lloc de extorsió i tornaven a casa amb les famílies...amics...amants...que esperaven ansiosos de veure'ls...jo em vaig quedar mitja horeta més... sabia que ella marxava sempre la última...sabia que abans de marxar, anava a la màquina, i es prenia una cafè amb llet descafeïnat de sobre...i que només es posava una cullerada de sucre...el bevia a sorbets petits...i ho feia amb una subtilesa, que com sempre em despertava el foc, que ja feia molt, em cremava per dins!!
Vaig esperar que tanqués el llum de la seva taula i just en el moment en que es preparava per posar-se l'abric de cuir que portava, m'hi vaig acostar per l'esquena, i li vaig col·locar la mà bruscament a l'ombro, es girà amb l'espant gravat a la cara...jo veient la seva frustració vaig tirar dues passes endavant i la vaig abraçar...no va posar resistència! Era el instant tan desitjat...i es que va durar tan poc...la vaig aplaca cada vegada més fort...amb por que en qualsevol moment es volgués desempallegar de mi! Notava la seva respiració cada vegada més forta i constant...em pensava que estava excitada... com jo, però en aquell moment, vaig adonar-me que era la alè d'auxili, tenia les ungles clavades a la meva esquena i les poques forces que li quedaven les intentar usar per separar-se de mi...no ho va aconseguir... i al poc temps va deixar de respirar als meus braços.

No em vaig voler adonar del que havia passat... fins a l'aurora del dia següent... el primer en veurem fou el gerent, alçà les mans i començar a insultar-me...no recordo ni el que em va dir, es que no ser com va poder passar!! Jo tan sols volia sentir el seu cos a prop del meu...jo tan sols volia estar amb ella...

El moment en que la policia se m'emportà a cops de pals també és un fet esborrat en la meva memòria....l'únic que em fa desvetllar a mitja nit dins d'aquestes quatre parets enrajolades...és la cara d'espant de la meva reina...