I si...què passaria?

Un relat de: jOaneTa

De cop i volta son el telèfon.

-No puc descansar tranquil·la ni un segón! Això sembla una casa de bojos.

S'aixeca del sofà i es dirigeix cap el telèfon. Avui està preciosa, porta aquell vestit blau que tant m'agrada amb les botes negres que vam comprar un dia que passejavem.

-Digui

-Hola!! Saps qui sóc?

-Si no m'ho dius, com vols que ho sàpiga?

-Va...intenta descobrir-ho.

-Només pots ser el nen més insoportable del món!

-Aloma!! No m'insultis.

-Aii...pobre Lluís! Què necessites de la teva magnífica germana?

-Vull convidar-te a la meva festa d'aniversari.

-Però si ja ha passat un mes!

-Ja, però la mare ho vol celebrar ara.

-D'acord, quan és?

-Demà a les 5. T'hi espero!!

L'Aloma no té temps de contestar... No li agrada l'idea d'estar envoltada de nens de 8 anys tota la tarda però sap que el Lluís ho necessita. Fa temps que no somriu i la mare ja no sap que fer per ajudar-lo.

Agafa les claus i surt cap al carrer. Sort que davant de casa té la tenda de joguines més barates que existeix. A l'aparador hi ha un cotxe teledirigit que el seu germà demana de de fa 3 mesos.

-Bon dia, puc ajudar-la?

-Quant costa aquell cotxe?

-És una bona elecció, està molt ben equipat.

-Si, ja ho veig. Però què costa?

-200 euros, senyoreta.

Aquell preu ha fet tornar l'Aloma blanca. Acota el cap i surt de la tenda amb desànim. Treu el paquet de cigarrets de la bossa i es veu l'anell que vaig regalar-li als dits.

"I si el venc...què me'n treuria?"

Comença a caminar a poc a poc. Veu la tenda Boris Lo Quiere Todo i s'hi dirigeix.

-Hola Aloma, ya has vuelto?

-Hola Boris, només tenc una consulta...

-Sí, cariño, siempre empieza siendo eso...

-Boris! A veure... què em donaries per aquest anell?

-Oh! mi niña, es una pieza muy buena...déjame ver...

Boris l'examina rigurosament i deixa anar un preu... "300 euros"

Comentaris

  • Regals[Ofensiu]
    Unaquimera | 07-01-2009 | Valoració: 10

    En breus minuts, has narrat unes escenes ben diferents, bàsicament cinc: una primera d'interior, la de la trucada, amb la protagonista responent al telèfon; un altra de trajecte interior-exterior-interior on el paisatge no té cap importància; la tercera, un altre interior amb els personatges a banda i banda del taulell, molt formals; de nou un breu trajecte per canviar de decorat; la darrera, interior tal com correspon a l'alternança que estableixes com un pèndul, on es torna a mostrar una relació més personal, molt especial, entre els qui dialoguen: Quina roda! És com un carrusel...

    Has presentat tres personatges principals i has nomenat dos d'accesoris: l'Aloma, el Lluís i Boris tenen veu i un cos propi, mentre la mare i el depenent típic només són un decorat necessari, cadascú representant d'un estil i d'un món ben particular: Quina mostra més interessant! És com observar la vida mitjançant un microscopi...

    M'he anat preguntant al llarg de la lectura: què passaria si...? I he obtingut un munt de respostes!
    El teu breu i curiós relat, tot un desafiament a la meva imaginació de lectora, ha estat un bonic regal de Reis, del qual he gaudit com si d'un repte es tractés.

    Per correspondre, en el dia més clàssic de l'any per intercanviar obsequis t'envio una triple abraçada: gran, forta i inspirada,
    Unaquimera

  • llunydetot | 25-09-2008 | Valoració: 6

    Està prou bé aquest escrit, però jo li posaria una mica més de "salsa", sembla que l'hagis escrit amb una seria expressió a la cara.
    Li falta el punt i un final, no acabat, però potser sí haver-t'hi matat una mica més.

    Sóc lluny de tot, amb una nova conta, i deixant relats del passat enrere, amb l'altra.

  • just one breath | 04-07-2008 | Valoració: 10

    tota la pinta, que en Lluís tornarà a somriure i que el regal li farà molta il·lusió! (perquè li acabarà comprant el cotxe). Feia temps que tenia això mort, però amem si li torn a donar videta, ara que tenc un poc de temps per tornar a escriure, i que els estudis no me lleven tot el temps.
    Esper que et sorprengui aquest comentari, jaja!
    Una besada!

Valoració mitja: 8.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de jOaneTa

jOaneTa

88 Relats

217 Comentaris

97368 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Sóc una noia mallorquina que lluita per aconseguir els seus somnis.

Treballo per tenir diners.
Estudio per tenir un futur.
Lluito per no perdre les forces.


Hi ha cops en que els diners no em basten pel que vull i veig com el meu somni s'ha de veure aplaçat... a cops un any, altres dos... la qüestió és que potser de tant d'esperar el somni es faci miques.

Hi ha cops en que estudiar es converteix en una tortura. Sé que puc tenir les notes que vulgui si m'hi poso de veritat, però què passa si no em ve de gust cercar-me un futur?

Hi ha cops en que per molt que lluiti les forces no em basten. Són aquests moments en que acudeixo a un bolígraf i un paper per deixar anar els dits i entendre el que sento llegint les meves paraules.

Sóc rara.
Sóc diferent.
No sóc perfecte.
No sóc com la gent.



--------------------------------

Fa temps que no escric ja que les paraules no em surten, sembla que amb el temps els sentiments s'hagin quedat petrificats i agafats als versos que abans creaven...
Vull tornar a escriure i sé que per fer-ho em cal llegir i familiaritzar-me de nou amb la pàgina, penso que només als grans poemes i relats i puc trobar l'espurna que em faci agafar de nou bolígraf i paper per escriure i escriure.