Cercador
i jo vaig dir... " UAU! "
Un relat de: Capdelin- Compartir:
Vespreja en el meu cor.
No sento al meu costat el teu cos de caolí,
de porcellana pura.
La teva imaginació dorm en un altre llit
i jo emmalalteixo dia a dia...
però encara no estic mort!
Estimo tant la lluna que no tinc por de la nit.
El meu crit tapa el meu plor
que em faria més feble.
Ets errant espurna d´un fulgent passat,
dermis d´un record que ja no llumeja.
Encara recordo aquella tarda
que per primera vegada et vaig veure
i s´escolà dels meus llavis aquell triftong:
-uau!
Estava tant cec, tant enamorat de tu
que no veia les teves diferències.
El meu error va ser intentar canviar-te
i tu vas guarnir-te de costums
entre fums verds de fullaredes que no senties
i em menties i eres el que no eres. Per mi.
No sé...
si entre aquest fullam d´aparença,
trobaré encara un mot de perdó
on adormir el meu poema.
Comentaris
-
Capdelín...[Ofensiu]La flama de l'oest | 27-03-2005 | Valoració: 10
...perquè escrius tan bé? Aquest poema reflecteix directament que quan una persona canvia, i sobretot per nosaltres, tot acva per no rutllar i s'acava malamnet. Avegades les difrencies són bones, si fossim tots iguals, tot això seria un avorriment, la frase de: " estimo tan a ala lluna que no tinc por de la nit", m'encanta Capdelín, és preciosa, descrius un sentiment profund cap a ella, que es tan bella.
Petons i abraçades -
Ningú pot renunciar a ser com és ...[Ofensiu]ROSASP | 25-03-2005 | Valoració: 10
Quan una persona canvia per nosaltres, tard o d'hora se sent presonera del seu propi món.
El teu poema és un reconèixer que ningú pot estar el que no és sense que es debiliti i perdi el seu encís, la màgia de la seva llum.
Tenir una persona a la vora que renuncïi als seus somnis més profunds, és com tenir només un bri de la seva vida, del seu esperit...
Preciós, tan tendre i ple d'enyorança.
Una búsqueda de la veritat.
Una abraçada i molta inspiració! -
Henry | 25-03-2005 | Valoració: 9
bonic rectificar quan ens adonem que estàvem equivocats. És bonic un poema com el teu. Preciós. Tant bonic com demanar perdó. Tant bonic com veure que és la pròpia diferència d'aquella persona la que et fa semblant a ella, i us manté units.
Tant bé com sempre!
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1307039 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )