Cercador
i em duc a mi mateixa
Un relat de: llu6na6- Compartir:
i em duc a mi mateixa com el caragol du a l'esquena
la seva closca i com més m'amago, més por tinc jo de mi,
fins que en sentir de sobte l'estremidora olor a terra molla,
la somiada suavitat de les gotes esbalçant-se
damunt meu, amarant-ho tot d'assedegada esperança
ixo lentament en pressentir pluja encesa de tendresa.
Fins que m'adono un cop més que, a mi, sols m'és
donat de beure'n una de gota, una de llàgrima,
la meva. A frec de mi, milers de peus, - trepig esclafador -. Metros plens de gom a gom,Corte Inglés,Plaça Catalunya a vessar de gent. Multituds, gernacions, i jo,
- dins la closca - ben sola.
Comentaris
-
M'ha impresionat...[Ofensiu]cassigall blau | 31-12-2005
La ciutat es un desert, de vegades on sols hi ha gen.
Ja l'he tastat aquesta solitud a crits.
Una abraçada
pere -
sinceritat[Ofensiu]instants | 04-11-2005
"em duc a mi mateixa com el caragol du a l'esquena
la seva closca i com més m'amago, més por tinc jo de mi,".
Sinceritat absoluta, soledat de ciutat.
Una abraçadassa i un petonàs.
Pau -
uauau![Ofensiu]Capdelin | 19-09-2005 | Valoració: 10
quina descripció més poètica de la... timidesa... aquesta por o temor que fa que ens infravalorem i que cerquem la solitud, allà on ens trobem segurs...
la imatge del cargol l'has aprofitat molt bé i el paisatge de multitud de barcelona, també...
espero que et portis a tu mateixa amb alegria...
un petó i una abraçada! -
Hola![Ofensiu]ROSASP | 14-06-2005
Imatges amb molta força, sentiments que s'amaguen a la closca, que brollen de la pell.
Sentir-se sol entre la multitud és molt trist, però més trist és encara sentir-se sol amb un mateix.
Has dit moltes coses i d'una manera molt especial en poques paraules.
M'ha arribat molt endins de la closca.
Una abraçada i fins la propera! -
em duc [Ofensiu]donablanca | 14-06-2005
el contingut, la forma supera al fons.
els verbs son bells,sonors i subtils