I el mar mudava sa pell...

Un relat de: joandemataro
Avui el mar era amfibi
que estava mudant sa pell.
Entremig d’una bromada,
que esborrava dimensions,
provocant un encanteri
i empassant-se les mirades.

I el mar bressolava ses gotes
que es treien la salabror
i es tornaven tan lleugeres
que a l’aire podien surar.
De ser part d’immensitat
cada goteta era lliure
i amb l’ajuda de les brises
s’abocaven terra endins.

Algunes, massa pesades,
tan sols mullarien l’escullera
o les palmes del passeig.
D’altres amb més impuls
arribarien més lluny
humitejant els pètals
de les plantes dels balcons.

I les més afortunades
potser regarien les vinyes
o fins i tot farien cim
tot ruixant a les pinedes.

El sol és motor de vida,
però l’essència és a la mar.

Photobucket

Comentaris

  • Altra vegada....[Ofensiu]
    josep fornells | 10-01-2011 | Valoració: 10

    ....altra vegada la claves. Estimo i admiro la mar, ja m'agradaria a mi saber escriure així!
    Salut, poeta d'alta mar!

  • La mar[Ofensiu]
    Naiade | 10-01-2011 | Valoració: 10


    Allà on hi ha la mar, allà vaig. Com si un resort intern em crides me capbussat dins el teu poema amarant-me de la salabror gaudint de les gotes d’aigua que suren per l’espai deixant-se dur, fins a remullar la terra.

    Enhorabona per descriure un efecte físic amb tan bona poesia.
    Una abraçada

  • Un cant a la mar[Ofensiu]
    brins | 08-01-2011 | Valoració: 10

    "Avui el mar era amfibi que estava mudant sa pell" Quina personificació tan original i bonica, Joan! Has escrit un poema molt bell; un veritable cant a la mar.

    Felicitats,

    Pilar

  • Essència[Ofensiu]
    Unaquimera | 08-01-2011

    Des que he llegit el títol del teu poema m’he sentit en bona companyia...
    i després, mentre assaboria els versos, he sentit com prenien cos imatges, records, sensacions, ...

    El mar és un tema etern i immens, oi, Joan?
    Tu me l’has apropat en ple hivern, mig amfibi, i jo t’ofereixo una Endevinalla d’estiu on trobaràs “rèptils” a prop del mar.

    També t’ofereixo una abraçada marina,
    Unaquimera

  • Moooooooooooooooolt bo !!![Ofensiu]
    Joan G. Pons | 08-01-2011 | Valoració: 10

    Llegint el teu Relat.... he sentit i recordat els meus anys a Sant Pol de Mar.
    La Natura amb la Mar que també és Naturacaporten tant i tant. Gràcies, Joan.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

415 Relats

2024 Comentaris

214481 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan