Cercador
I el mar mudava sa pell...
Un relat de: joandemataro- Compartir:
que estava mudant sa pell.
Entremig d’una bromada,
que esborrava dimensions,
provocant un encanteri
i empassant-se les mirades.
I el mar bressolava ses gotes
que es treien la salabror
i es tornaven tan lleugeres
que a l’aire podien surar.
De ser part d’immensitat
cada goteta era lliure
i amb l’ajuda de les brises
s’abocaven terra endins.
Algunes, massa pesades,
tan sols mullarien l’escullera
o les palmes del passeig.
D’altres amb més impuls
arribarien més lluny
humitejant els pètals
de les plantes dels balcons.
I les més afortunades
potser regarien les vinyes
o fins i tot farien cim
tot ruixant a les pinedes.
El sol és motor de vida,
però l’essència és a la mar.
Comentaris
-
Altra vegada....[Ofensiu]Bitxa | 10-01-2011 | Valoració: 10
....altra vegada la claves. Estimo i admiro la mar, ja m'agradaria a mi saber escriure així!
Salut, poeta d'alta mar! -
La mar[Ofensiu]Naiade | 10-01-2011 | Valoració: 10
Allà on hi ha la mar, allà vaig. Com si un resort intern em crides me capbussat dins el teu poema amarant-me de la salabror gaudint de les gotes d’aigua que suren per l’espai deixant-se dur, fins a remullar la terra.
Enhorabona per descriure un efecte físic amb tan bona poesia.
Una abraçada
-
Un cant a la mar[Ofensiu]brins | 08-01-2011 | Valoració: 10
"Avui el mar era amfibi que estava mudant sa pell" Quina personificació tan original i bonica, Joan! Has escrit un poema molt bell; un veritable cant a la mar.
Felicitats,
Pilar -
Essència[Ofensiu]Unaquimera | 08-01-2011
Des que he llegit el títol del teu poema m’he sentit en bona companyia...
i després, mentre assaboria els versos, he sentit com prenien cos imatges, records, sensacions, ...
El mar és un tema etern i immens, oi, Joan?
Tu me l’has apropat en ple hivern, mig amfibi, i jo t’ofereixo una Endevinalla d’estiu on trobaràs “rèptils” a prop del mar.
També t’ofereixo una abraçada marina,
Unaquimera
-
Moooooooooooooooolt bo !!![Ofensiu]Joan G. Pons | 08-01-2011 | Valoració: 10
Llegint el teu Relat.... he sentit i recordat els meus anys a Sant Pol de Mar.
La Natura amb la Mar que també és Naturacaporten tant i tant. Gràcies, Joan.
Valoració mitja: 10
