Hotel Onada (4)

La cafeteria de l´hotel és mig buida, en una taula dos joves estan xerrant. Al fons l´ascensor que en obrir-se la porta en surt un jove dirigint-se cap a la cafeteria..
--Home! Mira qui hi ha per aquí!
--Carles! Que t´has perdut? Pregunta un dels joves.
--Què và! Mon pare també volta per aquí i jo he vingut a acompanyar-lo i vosaltres que foteu per aquí!
--Doncs teniem d´anar a recollir uns papers i a la vegada buscar un restaurant per la festa d´ex- alumnes de l´Institut--comenta en Joel.
--Ah! Ben pensat també ens hi podries acompanyar-replica l´altre-- ja que després també en gaudiràs de la festa
--Podriem anar al Pachà després, no? Diu en Joel.
En Carles s´ho està rumiant--Sí, hi anirem volant oi?-de cop diu.
-Carles! No hauràs vingut en cotxe oi?
--Si que hi he vingut però no hi compteu, és un Mercedes que ahir van entregar al meu pare i no me´l deixa ni mirar.
--Vinga nano, que el Pachà és aquí mateix i a la nit el teu pare ni se n´enterarà .
--Si ho fes em mataria, crec que s´estima més el cotxe que la família.
--Ah! Saps que vindrà la Judith? -li pica l´ullet al company--l´altre dia preguntava per tu, oi David?
Agafat per sorpresa en David barboteja-Sí, sí, i tant...
Després d´un llarg estira i arronsa convèncen al Carles per a la nit agafar el Mercedes.
----------------------------
--Quin motor més silenciós nano-comenta en Joel tot escarxofat al seient del darrera.
--A mi el que em mola més és el G.P.S. aquesta pantalla és una passada, mira fins i tot marca les bencineres...
En Carles cofoi però intranquil a la vegada està conduïnt amb molta prudència "si el pare se n´entera em capa".
--------------------------
Dins de la Sala de Festes en Joel i el David s´ho estan `passant d´allò més bé però en Carles no tant en no haver vist a la Judith i la intranquil.litat del cotxe li fan acabar la festa abans d´hora, sap que els companys ja han trobat mitjà per tornar i per tan decideix marxar.
Camí del parking i ja prop del cotxe queda totalment paralitzat, sobre la roda del darrera hi veu una xafada. Una suor freda li apareix per tot el cos, no sap que fer, de cop veu al porter i cap a ell es dirigeix.
--Escolta noi, has vist qui m´ha donat el cop? Pregunta tot ansiós.
--Jo no he vist res, però clar només fa mitja hora que he agafat el torn, si vols venir demà a la tarda i haurà el company.
El desesper és present en el Carles, només es mira i remira la xafada.
--Què hi ha algun mecànic xapista per aquí?
--Al poble i de dia sí, però és que són les tres de la matinada.
--Déu meu, mon pare em matarà. No saps d´algun lloc que treballin de nit? Valgui el que valgui.
--No, però... ara que ho penso tinc un conegut xapista que està molt malament de peles, se li `podria preguntar.
--Fet, corre truca´l. I li ofereix el móbil amb la mà tremolosa.
A través de l´aparell hi ha un llarg estira i arronsa de preus fins que a la fi tot i sentint-se estafat en Carles accedeix.
-------------------------
Són les set del matí quan en Carles deixa el Mercedes al pàrquing de l´hotel, se´l mira i respira profundament de la xafada ni rastre, després de l´estrés ja està tranquil.litzat però també la butxaca buida.
Entra a l´habitació en molt de compte però en posar-se al llit el pare es desperta.
--Mira, com que veig que també t´has despertat esmorzem i marxem.
En Carles s´ha pres el cafè molt carregat, sap queno es podrà posar al llit fins a la nit, i falten hores pel moment.
El pare ha començat a passar. Quan en Carles arriba al pàrquing li tornen a venir les esgarrifances, son pare dret davant del cotxe se l´està mirant i fen anar el cap en senyal d´estranyesa.
--No ho entenc Carles, ahir a la tarda un desgraciat em va xafar el cotxe i ara em trobo que ha desaparescut el bony, no pot ser no m´ho explico!--Posant-se les mans a la butxaca es treu uns fulls-Si fins i tot tinc els papers del seguro! No et fot!
La cara d´en Carles del blanc passa al vermell, la ràbia no li permet contestar.



(Orchid)