Hotel Onada (12)

En Llibert està de mal humor, sempre li toca a ell fer el pallasso, encara té molt fresc el Pare Noel del Nadal passat, tocant la campaneta, però també sap que no hi té res a fer que a la fí s´haurà de disfressar, per fer "bulto" al menjador entre mig de la gent, sort que aquesta vegada també els hi ha tocat el rèbrer a la Lluïsa i l´Elvira, elles també s´hauran de disfressar, ha dit l´Eduard, ja que és posible que en ser el primer any que es fa poca gent s´hagi animat a fer-ho, tot i informant-los en fer la reserva, i la cosa s´haurà de veure animada.
Baix a la bugadaria els mals de cap els hi han passat una mica a la Maria, l´encarregada de la roba.
--Que sigui d´alguna cosa que no cridi massa l´atenció-comenta en Llibert, tot rumiant de que es podria disfressar i que quasi no es notés.
--De romà, sí, de romà, te´ns cara de centurió-afirma la Maria.
--Si home, en faldilletes, oi? Protesta ràpit en Llibert.
--De xinès jo crec que li estaria bé-diu l´Elvira tot rient.
--I vosaltres què! Ara em toca a mí fer la tria.L´una de bailarina de Les mil i una nit i l´altra d´Eva, amb una gran poma a la mà, per seduïr a Adan…
--Calla, calla, boig-s´apressa a dir la Lluïsa.
--Jo crec que el que tindrieu de fer és una comparsa els tres, us reforçarieu en el tema i podria quedar molt bé-afegeix la Maria.
--No estaria malament, però de què!-afegeix l´Elvira.
--De negres, sí de negres, ara que ni han tants es el que menys cridaria l´atenció-diu en Llibert.
--No està malament, no!-afirma la Maria.
--Però ens haurem d´embetumar la cara i això no m´atrau massa-comenta la Lluïsa.
--Avui en dia hi ha cosmètics molt ben el.laborats, no veus que es fa molt de teatre i encara no hi ha masses actrius entre els immigrants de color-aclareix la Maria.
--Bé, ja us apanyereu vosaltres en fer-lo, jo pujo dalt que he de fer uns recados que m´ha dit l´Eduard.
--D´acord ja ens en encarreguem nosaltres junt amb la Maria, no pateixis Llibert.
--Que no em poso aquesta faldilleta de tires de colors, que no! quan camino semble que vagi despullat, que no!-protesta en Llibert.
--I nosaltres què! Ens passa el mateix-afegeix la Lluïsa.
--Vinga que feu una bona patxoca, tots tres. Ja, ja, ja...
La Maria no es pot contenir el riure en veure´ls amb unes fal dilles de tires de colors, a elles amb una garlanda de flors sobre els pits, clar, damunt d´un mallot tot negre, guans del mateix color, una cara embetumada i uns llavis tan vermells que semblen un parell de semàfors, també uns llacets de colors agafant-lis metxetes de cabells, grans argolles per arrecades i a en Llibert li han entatxonat, com han pogut, un os de pollastre entre mig dels cabells. La imatge no deixa de ser més que graciosa.
--Sort que enmig de tota la gent disfressada no ens veurem, que sinó... n´hi hauria per marxar corrrents, al menys jo-comenta en Llibert molt nerviós "fotré el ridícul si algú em reconeix" pensa preocupat , tot mirant-se al mirall i esgarrifant-se en veure´s.
--L´Eduard ha dit que tenim reservada la taula del racó, millor-diu l´Elvira.
--Sí, però haurem de travessar tota l´estància, està al costat oposat de la porta d´entrada!-respon la Lluïsa.
--Vinga que ja fa estona que sento música i la remor de la gent al menjador i si arribem tard l´Eduard ens despedeix-apremia en Llibert.
Els tres han decidit que en obrir la porta del menjador entraran decidits i es posaran entremig de les altres disfresse per no tornar enrere corrents i així ho fan, obren la porta i amb pas decidit entren tots tres a la vegada.
"Valgam Déu! Si no hi ha ningú disfressat!" Es un pensament triple que sorgeix a la vegada.
Els aplaudiments sonen fortament, la música toca l´entrada triunfal , tothom s´ha posat dret i els flassos de les càmeres no paren...
--Lluïsa! ens han pres per els artistes!-diu l´Elvira.
--Ja ho veig! Què fem!-contesta la Lluïsa
--Tireu dret! Cap a la taula! Ràpit!-diu en Llibert.
--A momento favor, foto mí-- Una noia rossa despampanant ha agafat a en Llibert i se li posa al costat perquè els retratin.
--I amb nosaltres també!-dues morenes del país li han fet el mateix sugeriment, l´agafen i l´apreten contra elles per poder sortir els tres sencers a la foto.
"home, això ja no em desagrada tan, i les de casa estan més ben fetes, tenen de tot i no els sobre res". Els ulls del Llibert no paren.
Mirant-se a la Lluïsa i l´Elvira i amb veu forta per sobresortir a la música:
--M´encanten els carnavaaals!
(orchid)