Cercador
ho som tot, i al mateix temps, no som res
Un relat de: kispar fidu- Compartir:
per a uns passos
que sense voler-ho
han hagut d'aturar-se...
A tu Àlex,
i a tots els que t'envoltaven i sempre et tindran present
Una paret blanca immortalitzada
sota llavis de cartró.
Ulls inquiets aturats en l'aire,
llàgrimes de canó.
Caminava ell sota gotes de colors
veient-ho tot de tons grisos i negres
mentre es fonia el temps
entre els seus dits.
Ella plorava clamant la salvació
d'una trampa sense normes
que el destí li ha imposat.
Rostres absents en el silenci.
Mirades perdudes en l'horitzó dels temps aturats.
Una llàgrima caiguda,
una mà agafada;
i entre cossos s'evapora una ànima.
Plorant una absència
que omple de buit els sentiments.
Sentint-se dèbils sobre una ruleta embogida
que gira entorn les nostres llibertats.
Com l'ocell que lleuger alça el vol
enlairant-se en un trajecte que ni tan sols ell coneix.
Tan fràgils com la pols en l'aire
transportada sense més,
incapaç de decidir els segons
que poc a poc van passant.
Mirades indecises que no troben els mots
que poguessin donar consol.
Una abraçada, un cop de mà,
un bes de llavis a la galta;
poca cosa més es pot donar.
El dubte omple la sala
mentre el silenci de les llàgrimes
n'ocupa cada racó.
Queden muts els llavis,
i aturats els passos.
Dèbils els muscles,
tremolen les cames.
Et sents indefens,
res pot salvar-te.
Dansaves tranquil,
amb el somriure als llavis;
i algú va jugar les teves cartes,
barallant el teu destí.
Ningú és amo dels camins,
ni del temps, ni dels motius.
Tan sols avances mentre el camí és el present
fins que et tallen les ales
i com en un quadre
tot queda aturat.
No sona la música,
ni es respira l'herba humida
que acaricien els teus dits.
Res té moviment,
ni tan sols els teus sentits.
Les preguntes queden esteses en l'aire,
com si algú volgués trobar-les.
Voles més enllà, amunt de les muntanyes;
enlairant-te, transparent,
mentre sense saber-ho,
respiren la teva presència incandescent.
Una imatge immortalitzada per sempre,
donarà vida a uns passos,
que els segons han aturat
en els colors dels bells records.
Comentaris
-
M´ha emocionat![Ofensiu]Anumi | 22-05-2008 | Valoració: 10
Aquest poesia, l´he llegit directament de les dedicatories de la web d´aquest noi, que va morir en moto.
Casi bé ploro. Tens una manera de d´escriure estats i sensacions que feia temps que no llegia. És molt difícil trobar una lectura interessant en català avui en dia. No perque no existeixin, sino perque són dificils de trobar.
Però m´alegro d´haver trobat els teus escrits.
M´alegra moltíssim que m´haguis escrit per mail!.
Fixa´t les hores que són i jo aquí llegint coses teves!.
De veritat que m´encanta com escrius.
Jo no sóc bona escrivint en català, especialment perque en faig faltes d´ortografia, ja que per desgràcia no és el meu idioma matern.
Però m´agradaria poder expressar-m´he en català igual que ho faig en castellà.
I no pensis que vull invair la teva privacitat, ni que sóc una cracker, hacker, o com li vulguis dir. El que passa és que el Google en fa prodigis! :P
Perdona´m si et molesto, no és pas la meva intenció. No en tinc cap intenció, només que sembla mentida totes les coses bones que en trobo de tú per la red!.
Ja deia la teva amiga que ets una persona genial, però no imaginava fins a quin punt! :D
Salutacions!
Mar
PD: M´he registrat aquí, per poder comentar els relats!. M´hagues posat d´autora, però com ja et dic, no sóc bona en català! :( I aixó que m´apassionen els idiomes!.
M. -
- Fòrum -[Ofensiu]kispar fidu | 01-04-2007
el mateix dia, pel Fòrum...
) ho som tot, i al mateix temps, no som res (
kispar -
* Rostres absents en el silenci *[Ofensiu]Sol_ixent | 26-03-2007
Ais... m'has deixat el cor ben encongit Gemma!
Feia força temps que no et comentava, i el cert és que en tenia ganes, ja. A més, llegint aquesta història he recordat una mort -massa prematura, als 8 anys- del meu voltant. Un company de classe -bé, més aviat amic- va morir a causa d'una meningitis -a més, ho recordo perfectament que era al 92, l'any de les Olimpiades.- I casualitats de la vida... anys més tard vaig "enamorar-me" d'un noi que porta el mateix nom i cognom.
Jo també vaig escriure-li un relat que es diu -em sembla!- "Estimat Jordi".
Bé noia, una abraçada... i ànims! ;-)
P.D= He vist la web, i no sé si perquè estic sensible o què però no he pogut evitar les llàgrimes... -
ho sento[Ofensiu]jaumesb | 26-03-2007 | Valoració: 10
què va passar?
l´Autor
133 Relats
861 Comentaris
210935 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
si vols descobrir, reCREADe l'1 d'abril del 86. Sant Quirze(nca) del Vallès.
Escric per a teixir teranyines d'entortolligades paraules, i per a extreure què penso i sento quan sembla l'única manera.
Jo? esperit lliure, ànima catalana, cabreta biciada, somiadora, lluitadora, ment incansable, cul inquiet (i cap), ànima voladora, emprenedora, apassionada de l'art, i... deixeu-m'ho dir... poeta (a petits passos, però constants, formant-se).
kispar què? KISPAR FIDU
Gemma Gelabert Gonzalo