Història d'un núvol

Passen les hores i em vaig movent. Centro la meva mirada al riu més llarg que he vist mai. Al seu voltant només hi veig gent plorant, desolats, impacients...
Segueixo el meu camí, ara el vent bufa suau. Estic a un lloc on fa molta calor, podria ser l'Equador? Mai se sap. En aquí la gent tampoc sembla estar gaire contenta. Veig a unes dones que reclamen els seus fills. Pobretes... m'agradaria ajudar-les però no puc fer-hi res.
Segueixo el meu camí, el vent cada cop és més fort i em fa mal, però m'aguanto. Ara el que veig és que tota la gent és igual, i n'hi ha molta. Tenen un color més clar que els altres que he vist. Hi ha molts camps d'arròs i estan plens d'aigua! Em sembla que aquests veritablement són feliços. Ostres! Què passa aquí? Una dona tira a la seva filla per un barranc, però que s'ha tornat boja? Aquí sembla ser que tampoc estan gaire contents.
Segueixo el meu camí, ara el vent és més càlid i m'agrada. Veig una espècie de vaixell amb molta gent a sobre. Estan molt morenos, segur que s'han pogut banyar molt a la platja. Tenen problemes, sembla ser que se'ls bolca la barca. Cauen a l'aigua. S'enfonsen...

Quan miro al meu voltant, només veig cares llargues de desesperació. No puc aguantar per més temps. Explotaré!
Petites gotes de la meva aigua van caient a l'Àfrica. La gent està contenta. No ho entenc. Què els passa? Criden el nom de no se pas quin Déu. Aiii aquests humans, qui els entengui que els compri!