Records

No puc recordar el primer cop en que ens vam veure. Érem tan petits... Recordo quan anava a casa teva a berenar i a jugar a les dames xines. Sempre em guanyaves. En sabies molt!
És difícil perdre tan en tan poc temps... Jo t'apreciava molt, sempre vas ser el meu company a tot arreu on anàvem. Ara només em queda ficar-me d'avant l'ordinador o un àlbum, mirar fotos i recordar petites històries que havíem passat junts.
Recordo quan pintàvem el local, no ens agradava gaire el color d'aquella pintura però no teníem diners per comprar-ne una altre i va ser la primera que vam trobar per casa. Ens vam enguarrar molt i tampoc és que ho féssim gaire bé però al menys passàvem l'estona.
Sempre havia pensat com seriem de grans, si ens continuaríem veient i quedant per anar als llocs o simplement hauria sigut una amistat que quedaria en l'oblit. Ara veig clar que no et podré oblidar perquè eres massa! I des d'aquí et prometem que mentre els nostres cors bombegin sang tu sempre estaràs una mica viu, perquè tu estàs dins nostre.

-Petons i arreveure-