Penses

Vas pel carrer, un dia qualsevol, i aleshores, quan observes les desgràcies dels altres és quan et tornes egoïsta. Penses en la sort que tens de tenir una familia més o menys ben estant, penses en la sort que tens de virue on vius, penses en la sort que tens de poder tenir uns estudis, penses...
Et bases en un dels princips del capitalisme... la llibertat individual per sobre de la del grup. Et fas fàstig a tu mateix/a i penses que no vols pensar d'aquesta forma, però no ho pots evitar... Aleshores, per uns instants penses que has de canviar, que no pots pensar això per sempre! Vols ajudar a qui ho necessiti, però aquest pensament nomès dura 5 minuts... Penses en que et tancaràn la botiga on venen les entrades per l'acampada jove i t'has d'afanyar!!
Però... i tota la gent que viu a les caixes de pensions? i tota la gent que viu al carrer i pateix esquizofrènia? I tota la gent discriminada? i tota la gent que necessita aigua per poder viure? i... Començariem a escriure i mai acabariem...
Si tots pensesim una miquea, nomès una miqueta en la gent que ens envolta... aleshores segur que quan anessim pel carrer no veuriem tantes desgracies, ni ens tornariem tan egoïstes pensant en nosaltres i nomès nosaltres...