Simplement sang

Hi ha moments puntuals en la vida de les persones, en els que el plaer de sentir brollar la sang d'un cos mort, és un desig irrefrenable. És una sensació agradable, excitant, i alhora terrible. Sents com la ràbia s'activa dins teu, la sang comença a bullir, i l'adrenalina et pot empényer a fer coses realment especials i profitoses. Una satisafcció gairebé infinita es deu apoderar de tu al acabar amb un igual, però sobretot, la sang. Veure un gran bassal de sang envoltat aquell individu, que s'ha llevat totalment ignorant que la mort l'empaitava a través de les hores. Sang, calenta, roja, espessa, allò que "transporta" la vida, es converteix en el senyal de la mort. Són sentiments humans, pròpis d'aquesta maleïda espècie, que pot arribar a destruir-se entre ella, per culpa de l'odi, però aquest odi no neix dins nostre sense motius.
Al llarg de la història, hem aconseguit adonar-nos de què està passant:
N'hi ha uns que manen des de les ombres, uns que parasiten al voltant d'aquests que manen, i uns que fan la feina dura, la que els altres no volen fer. Quan el que fa la feina s'adona que s'estan aprofitant d'ell i que l'estan explotant, quan s'adona de que els que menys fan, més guanyen, la ràbia creix dins del seu pit, i és incontenible. Llavors desitja veure sang, però només un tipus de sang.