Aquell maleït dissabte...

Dissabte... aquest maleït dissabte... València... la platga...

Sortim de l'aigua i el que veiem són tot de cares llargues, gent plorant desconsolada i desholada. Què passava? s'havia mort... un accident de cotxe... tres hores en coma i al final.... el túnel negre

Avui a l'insti encara é spitjor. Hi ha molta més gent plorant i hi ha un silenci sepulcral. Ningú gosa obrir la boca i articular paraula. Quasibé no em fet classe, simplement escoltem le sparaules emotives dels profes amb una gran complicitat , mentre les llàgrimes fredes baixen pels rostres cremats del sol, la ràbia i l'impotència.
Ara estic a castellà i necessito deixar de sentir les mateixes paraules... no se perquè ho estic escribint, les mans em van soles i el cap ja no sé on para.

-FINS SEMPRE-