Els meus últims moments...

Vaig mirar per un instant al meu voltant i on abans hi havia nens jugant i homes fent destrals i ganivets, ara estava tot ple de guanxes morts, gent igual que jo que vessà la seva sang per salvar la nostra tribu... Vaig abaixar el cap lentament i en els meus morenos i llargs braços hi havia una ferida sagnant, però no li vaig fer cas. Vaig decidir agafar el meu nen i córrer, sortir dels nostres camps i amagar-me rere uns grans arbres, veig sentir veus des de la llunyania i tenia por, molta por! El meu fill ho notà i començà a cridar molt alt, pensava que ens descobririen així que vaig posar-li la meva mà per sobre a boca i el nas, el temps passà sense adonar-me'n i s'ofegà. Amb el cor destrossat, vaig decidir deixar la criatura allà, coberta de la meva sang i envoltada amb la seva petita pell. Li vaig col·locar un collaret per sobre seu i així quan la seva ànima se'n anés, pogués recordar la meva olor. Estava aterrada i desolada, no sabia que fer ni on anar, però era massa tard, m'havien trobat els blancs i ara ja s'havia acabat la meva petita existència. Em van fer de tot, m'obligaren a fer coses humiliants i em pegaren. Em picaven tan fort que al final no ho vaig poder resistir i vaig morir als seus peus. En aquells moments era el millor que em podria haver passat... LA MORT! Així la meva ànima podria sortir d'allà i mai més sentiria dolor, i el més important; no tornaria a patir la nostàlgia de ser lliure!