Here o there?

(Si, ja sé que ja vaig comentar aquest relat... i tant que ho sé! I l'he llegit mil vegades! Mai me'n canso! i a vegades fins i tot em sorprèn que l'escrivíssis... si, si! Perquè encara recordo, que quan el vaig veure no vaig entendre ben bé que era el què t'havia impulsat a escriure'l... i no m'enpenedeixo gens de què ho fessis, eh!! Pk, pk enganyar-te: m'encanta, i no deixa de fascinar-me cada vegada que el llegeixo...)

A vegades em pregunto com és que t'estimo tant i potser no acabo de trobar una resposta del tot certa, però el què sé segur és que diria que mai he estimat tant a ningú... (potser no és el millor lloc per dir això... però, tan se val... ara no estàs al msn, i jo estava per aquí llegint, i m'han vingut ganes de tornar a mirar aquest relat...).

Crec que em puc considerar afortunada d'haver-te trobat, i de poder compartir moments amb tu, tot i que de vegades no sigui com voldríem, i de tant en tant sorgeixin alguns inconvenients...

Avui m'has dit que no... però sé que ahir en certa manera et va molestar que digués que no volia venir... Era la nit de st.joan, si! ho sé... però no sé ben bé per quin motiu, no tenia gaires ganes de fer res... de vegades, els dies em van consumint i em treuen totes les forces... i crec que ahir em passava una mica això... Però jo seguia pensant que em feia molta il·lusió passar aquella nit amb tu, i sé que si no hagués sigut per la meva "negació", hauríem passat la revetlla juntes. Però hi havia alguna cosa que va poder més que jo... i em va retenir aquí...
No va ser una mala nit... feia temps que no estava a casa a la nit, jugant a algun joc de taula en família...

La veritat, és que molt sovint em fa ràbia que tot això m'afecti tant, i no puc deixar d'enfadar-me amb mi mateixa...

Bé, diria que m'estic enrollant massa... però és que necessitava dir-t'ho... (dir-te el què? pos més o menys això...). Dir-te que tot i que a vegades les coses no semblin el què són, o no siguin el que semblen, t'estimo molt, i no deixes de sorprendre'm cada dia, i no deixo de somriure a cada istant per una rialla teva, i no deixo de patir per algun "plor interior" teu... A vegades també penso, que m'agradaria que no m'afectés tant tot això... però és inevitable, mai m'havia passat... però no sé... és estrany... és dolç i agre a la vegada, i com diuen a la peli d'Spiderman, em fa sentir forta i dèbil al mateix temps...

Bé, sols això...
T'estimo princesa.

vaja, m'he equivocat de relat! el comentari anterior era per Perdoneu...

ei, hola. Veig que et preocupa la correcció ortogràfica. A mi també, però sense passar-nos. Un consell; hi ha una pàgina web que es diu www.enlloc.com .

Si tens dubtes, tenen un diccionari prou bo. Simplement, poses la paraula -encara que sigui incorrecta- i el buscador et troba paraules semblants escrites correctament.

Prova-ho, ja veuràs com et va bé.

Salut.

que algun amic-amiga em digués coses així.
Però és clar, cal merèixer-ho.
De moment, sembla que m'he merescut un parell de comentaris teus, que t'agraeixo de cor.
Segueix escrivint, Ullets, perquè ho fas molt bé.
Bon any!

Brumari

Sparkiiii!!!! No saps com t'arribo a estimar jo tmb!!! si... ens vam conéixer en aquella reunió d'ara fa un any i mig + o - ... jejjeje. Estaves al meu costat, però quasi que ni me'n vaig adonar, perquè com molt bé has dit, no ens coneixiem! Però t'he conegut, i estic molt contenta d'haver-ho fet, ets de les poques persones a qui he estimat amb tanta facilitat, i que no m'ha costat gens de voler conéixer, i a qui cada dia tinc més ganes de descobrir!
Estava per aquí la web, i mirant els últims 10 relats publicats, he vist un títol que m'ha fet riure un munt!!! : Here or there? jejjeje, de seguida he sabut que era un escrit teu! qui més sino pot escriure un títol tant peculiar?
M'he posat a llegir-lo i al veure que parlaves d'un peix m'he posat a riure, però per dins, tmb he sentit una gran emoció... en serio! moltes gràcies silvieta! ets un gran regal! i m'encanta tenir-te aprop! Ets molt especial, i vals mooltíssim! T'etimo moolt!

DUF