Cercador

Llista categories

Com si d'un trasplantament de cor és tractés.

Un relat de: Ullets

"De vegades penso si val la pena viure la meva vida així,
I tenir que prendre una pastilla per oblidar tot el que sóc.
No vull viure així.
I a més a més no puc...
I saps? Per primera vegada a la meva vida, sento la necessitat de que les coses vagin bé, però camino pel carrer, i tinc ganes de plorar al adonar-me de que les coses mes importants de la meva vida, mai estan com m'agradaria."

Així comença el meu crit d'auxili
Quan em desespero per tenir que afrontar
La meva vida, dia a dia,
Sola, com sempre.

No es que la solitud m'espanti
La conec perfectament
De fet, crec que la he construït jo amb les meves mans.

L'he fet de mil maneres diferents,
Trista, quan he sentit que no era solitud sinó soledat
Alegre, quan m'he adonat que passar temps amb mi mateixa no tenia res de dolent.
Simpàtica , quan he vist que em permetia passar hores rient, plorant o somiant.
Dura , quan he tingut que passar per moments sola, sense ajuda.
Blanca, com quan m'he sentit realitzada de saber caminar pas a pas, sense que ningú m'agafi la mà.
Negra, com quan m'he adonat que la gent viu tan ràpid que no te temps de pensar en si viuen sols, o rodejats de gent sense importància.

M'espanta no tenir-te aprop
Per què amb tu aprop, sóc molt feliç
Per què sento que no em tinc que amagar
Per què sento que no tinc ganes de plorar
Per què sento que tu no omples els meus forats, sinó que els tapes amb paraules que em fan créixer a cada instant.

T'enyoro.
Quina paraula tan senzilla,
Alhora que tan complicada.

Et necessito
Per què tot i que sense tu se viure,
Amb tu, visc molt millor.

T'espero,
Cada dia, cada hora, cada minut, cada segon...
Com si d'un trasplantament de cor és tractés.

Et recordo
Quan fa dies que no et puc veure
I m'adono que la teva imatge, esta gravada el meu cap.

T'estimo.
No se dir-ho d'unaltre manera.
No se fer-ho d'unaltre manera.
No se sentir-ho diferent.

Et trobo a faltar.

Ets tot el que jo sempre he somiat.

La vida és massa curta, per viure-la constantment trist, pensant en el que podria ser, i en el que no és.

Comentaris

Afegir comentari

Preciós..[Ofensiu]
Perestroika | 29-12-2005
Trist, però carregat de sentiments!
Evita el "tenir que", "haver de" és una fàcil substitució, hi donara més bellesa als teus escrits, que ja ho són prou.

Un títol que reflecteix la desesperació, la necessitat vital... ben trobat!

Jo sóc més simple amb els comentaris, ja veig que aquí la Dufi s'emociona més! Je, je, je!

Espero que això de publicar agafi empenta, que espero massa temps un relat nou .. :P

T'envio un dolç petonàs des del fons del cor! Ets un encant!!!
uo...[Ofensiu]
kispar fidu | 28-12-2005

Així em fa sentir aquest escrit... m'entristeix perquè és tan cert el dolor que se sent al veure que ets a punt d'aconseguir els teus somnis però que sembli que hi ha una brisa que se'ls enduu...

...Perquè la sensació de sentir-te tan a prop d'ell però alhora no poder "pujar al tren" fa que tot sembli estrany i que res tingui sentit...

... perquè les mil i una formes en que pots sentir la solitud poden fer-te experimentar un munt de sensacions que van de la tristesa a la màxima alegria...

... perquè a vegades sembla mentida i impossible que les coses més senzilles siguin sovint les més difícils d'aconseguir...

... perquè a vegades em dóna la sensació de que ens encanta complicar-nos la vida i posar-nos obstacles com si d'una cursa es tractés! (i que consti que aquest "ens" engloba a un munt de persones!)

Com si d'un transplantament de cor es tractés: urgent i indispensable per viure però escàs i molt difícil d'aconseguir-lo.
Un cor: una vida! [... un amor... un camí, sé que l'he de fer tot sol...]

a vegades penso que les persones som així:
petits éssers tan fràgils com una criatura que és capaç de cabre en el palmell d'una ma...
Tan fràgils com els pètals d'una flor que sense l'escalfor del Sol es desprenen i perden la vida...
Tan fràgils, que sense el batec d'un cor som incapaços de respirar. I sense la mirada d'uns ulls, som capaços de plorar fins a bessar tot el rostre de llàgrimes...

Dufi
ohhhh[Ofensiu]
Yuna | 28-12-2005 | Valoració: 9
Es un relat molt precios i amb molt de sentiment, costa entendre per què patim només per estimar, anims i endavant..

l´Autor

Ullets

35 Relats

184 Comentaris

62320 Lectures

Valoració de l'autor: 9.53

Afegir a preferits

Biografia:

La millor definició és un llibre de la Susana Pérez Alonso que es titula "Nunca miras mis manos". Crec que la Corina Jacoby s'assembla en moltes coses a mi (no en totes). Si teniu temps i ganes, és un llibre només apte, per somiadors!

Desprès de molt temps, em veig oblidada a afegir llibres que s'assemblen molt el que penso, el que sento i el que sóc...

"Persigue tus sueños!!!!" de Filissiadis, Antoine, quan me'l vaig acabar em vaig adonar de que el que aquell home havia après amb 40 anys, jo ho havia fet només amb 16... Apte per persones amb cor, amb persones que no és queden només amb el que veuen, per persones que viuen la seva vida, fins el final.

Per què la vida... la vida és dels valents!!!!

27/12/2005 "NO TE SALVES"

03/01/2006 No et resignis a ser moderadament feliç. Deixa'm ser el que et falta.

09/01/2006 "The biggest risk in life is not taking one" & "If you don't belive in yourself, who will belive in you?" Em moro de ganes de veure aquesta peli... {The Proof}

08/02/2006 " Pienso en ti mas amenudo de lo que imaginas, pero intento convivir con la idea de que las cosas no cambiaran nunca, por lo que dejo de escuchar tanto a mi corazón. El dice muchas cosas, y habla de verdad. Echa de menos noches contigo, compartir el dia a dia, y tu vida. Pero no es que se haya cansado de luchar, es que ja entendido que las cosas seran asi siempre, y por mucho que sienta, que sueñe y te busque por las noches en mi cama, no te encuentra. "

:) Silvieta

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >