Vull tornar a escriure!

no l'havia vist aquest! veig que és de principis d'any, i recordo de quina situació parles...

La vida és gran, de vegades ens pot semblar que massa gran per a nosaltres, però tu també ets gran (com a persona) i per tant no pot vèncer-te!!! ;)

Hi ha moments que s'ha de ser un xic egoista i pensar en la teva opció, deixant de banda tots els possibles efectes que podria tenir sobre els altres... Pots tenir-los en compte, però de vegades t'has de situar a tu al primer lloc.

I, està molt bé que els moments amb el Xavi et sentis tan segura i tot, però també és important (penso) que els moments en que no hi és també et sentis a gust amb tu mateixa. Dependre d'una persona, o sentir-te "buida" o inferior si no hi és, s'hauria d'evitar...!

et deixo que vaig a dinar i a un meeting!

per cert,

t'animaries? o què?

(i estàs disponible?¿?)

petó0

encara que alguna vegada escriure signifiqui sentir-te invidible. Si vols i pots et convido a llegir un escrit que tinc penjat que es titula "L'autora invisible" i que espero que t'agradi; o si més no, en els dies en que et sentis deprimida et podria servir "L'ascensió dels inferns" on pots extreure ansies vitals de seguir endavant...
Felicitats per aquest relat tan ben portat!

Vaig llegir aquest relat poc després del 5è Aniversari d'RC. Vaig pensar que era un dels fruits de la Gran Enganxada i em vaig alegrar.

No l'havia tornat a veure fins avui, i m'he volgut afegir a la llista dels que et demanem que segueixis escrivint.

Núria

M'alegra molt veure que no estic sola, que compartim els mateixos dubtes i inquietuts pels comentaris que he llegit, Crec que ho fas molt bé i que tots anem dins el mateix vaixell.
I com han comentat abans no deixis d'escriure mai més i segur que ets sorprens i això m'ho dic a jo mateixa.
Una abraçada

si una sola persona llegeig una sola vegada , un escrit d' un altre , només això ja és important .
Endavant !

que va moure a la teva protagonista per deixar d'escriure, però no crec que mai ho hagi deixat, això no es deixa mai, més aviat crec que dins del teu cap sempre han fet xup-xup un munt d'históries, i totes, més tard o més d'hora, t'acaben per caure de les mans, a un teclat o a un llàpis, per deixar en paper els pensamnet que l'aire no s'ha d'endur.
No deixis de fer-ho, i no et preguntis què fas, tan sols fes-ho, i potser un dia tu mateixa sabràs el motiu.´
Ìtaca és un port llunyà... diuen.

Ferran

Escriure allibera,
i compartir pensaments dona força
per el dia a dia feixuc en que vivim.
Es dificil incidir en la marxa de tantes coses,
però portar el timó del teu vaixell es vital;
malgrat que t' intentin canviar el rumb,
o t' arriin les veles quan mes vols correr.
i a vegades el teu navegar pot ajudar
a d'altres i alhora apendre,
perqué mai en sabrem prou,
i sempre convé tenir ben oberts els ulls,
per apendre o per sorpendres.
Avet

veure(no és la primera vegada) altres individus que escrivim preguntant-nos eternament un perquè. Jo encara no ho acabo d'entendre del tot, però el que si que entenc és que jo necessito escriure perquè A MI em serveix.
Si a nosaltres ens funciona, ja val la pena fer-ho. I si a sobre sóm prou llestos com per a extreure-ho i fins i tot compartir-ho és quan podem contribuïr a estar millor amb la resta per tal de desaparèixer i continuar escrivint.
Salut, ànims, força i fins ara!

Hola, Ullets! No et coneixia però veig que tornes a escriure després d'un llarg temps. M'ha sobtat el títol del teu relat i després d'haver-lo llegit em fa dir-te que:
No cal ésser "escriptor/a" per escriure, no creus? Jo crec que el que cal tenir és el que tu dius: "necessitats imperioses" i milers de sensacions... Pel que intueixo, a tu et serveix per anar comprenent la teva pròpia vida, la teva pròpia manera de ser. La vida és una gran i llarga recerca i cadascú cerca alguna cosa en especial... Jo penso que l'escriptura ens ajuda a definir totes aquestes necessitats que tenim, a posar ordre -si cal- en la nostra real-irreal manera de ser. Et fas preguntes, i això és una prova del que dic. T'ho dic per experiència (si és que l'experiència pot servir d'alguna cosa), però és que, tal com escrius, m'has recordat molt a mi mateixa, tal com jo escrivia ja fa bastants anys. Per a mi l'escriptura també és una manera de mantenir-nos lliures.
Al final dius que escriure es un acte íntim i personal... per a mi, l'escriptura, amb el temps, ha de sobrepassar aquests límits..., però això només s'aconsegueix escrivint...
Només puc desitjar-te que no deixis d'escriure.