Cercador

Llista categories

Herba fresca

Un relat de: David Gómez Simó

Si vull trepitjar herba fresca
tinc que cremar les naus del rancor
i obrir les portes sense por
als vents de la eterna juguesca.

Si vull sentir com canta l'oreig
sense ser ferit per cap mal,
tinc que desfer el llaç umbilical
que uneix penós oblit i va festeig.

Sovint em dic, mentre acluco els ulls,
que ni el fred hivern ni el càlid estiu
son vitals si en els teus braços m'aculls.

Ara, que les temples blanques de neu
assenyalen el temps, decideixo
alçar el vol tot seguint la teva veu.

Comentaris

Afegir comentari

No sé si realment[Ofensiu]
OhCapità | 21-01-2005
t'has regit per la norma estricta per confeccionar aquest sonet, però té musicalitat, ritme, i deixa un regust plàcid, una olor "fresca". Em sembla que estic trepitjant suaument però amb fermesa aquest llit esplèndit. Em trec el barret company!
No sé si realment[Ofensiu]
OhCapità | 21-01-2005 | Valoració: 9
t'has regit per la norma estricta per confeccionar aquest sones, però té musicalitat, ritme, i deixa un regust plàcid, una olor "fresca". Em sembla que estic trepitjant suaument però amb fermesa aquest llit esplèndit. Em trec el barret company!

l´Autor

David Gómez Simó

98 Relats

494 Comentaris

143489 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Afegir a preferits

Biografia:

I si us plau, Bloom, estigues atent a aquest detall:
no omplis la casa de mobles i d'altres objectes,
si us plau, guarda espai per a la bellesa,
perquè la bellesa hi càpiga: una escletxa a la dreta
de qui entra, per exemple.
Que les coses belles siguin el teu lloc de vigia;
doncs el món, com qualsevol altra cosa,
només es torna bell quan per la bellesa és mirat.

Un viatge a l'Índia
Gonçalo M. Tavares

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >