Cercador
Guspires primiceres
Un relat de: joandemataro- Compartir:
D’un incomprensible refrec,
dins la més immaterial essència,
nasqué una petita guspira
que obrí el camí al nou món.
La fosca, en colors s’esberlà;
la remor ofegà els silencis,
vida esdevingué l’inert…
D’una amoreta dels teus llavis
nasqué l’espurna d’amor;
d’un compliment del teu aroma
es feu llum al meu futur;
del frec de la nostra passió
nasqueren vides i esperances:
i a cada espurneta de vida
neix i reneix un nou món…
Comentaris
-
Quina preciositat, Joan ![Ofensiu]Nonna_Carme | 19-06-2011 | Valoració: 10
No cal escriure moltes paraules per a dir moltes i profundes coses. M'ha agradat mooolt !
Ah ! " De puntetes " també és molt bo !
Una abraçadota.
Nonna -
LUMENS[Ofensiu]panxample | 09-06-2011 | Valoració: 10
Bonic poema.
El frec a frec provoca petites guspires que amb passió esdevenen noves vides, nous mons.
Cal doncs compartir aquestes espurnes i fer-ne llum de molts lumens.
Avant
-
Un poema[Ofensiu]Josep Ventura | 05-06-2011 | Valoració: 10
profund i molt bonic, espurnes i guspires
acompanyen els nostres dies
salutacions
Josep
-
Encens l'espurna[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 05-06-2011 | Valoració: 10
Tu encens l'espurna del dia a dia. ella llueix un instant i desapareix. Però, curiosament, no hi ha mai una espurna solitària; sempre n'hi ha un grapat. No parlem de l'espurna sinó de les espurnes. Nosaltres les encenem i nosaltres les hem de gaudir. Aquesta poesia és una espurna que no està sola. Al seu costat n'hi ha d'altres. En Joan de Mataró és qui ha petat els dits per tal d'encendre-les. Quan tu vulguis, peta els dits i tindràs tantes espurnes com vulguis. Felicitats Joan per aquest fantàstic poema. Pensa que moltes espurnes il.luminen molt. Una forta abraçada i fins aviat.
aleix
-
Bonic[Ofensiu]Englantina | 05-06-2011
És un poema ben dolç i optimista. I totalment cert: de vegades neix tot un món a partir d'una petita espurna. Només fa falta que sapiguem encendre aquesta espurna...
Valoració mitja: 10
