Gelor

Sento una tristor molt gran;
temo que arribi la gelor,
potser per imatge
d'aquella que vaig sentir
quan els raigs de Sol
ens cremaven la pell.

Sembla que se'm tornin a obrir
aquelles ferides
que voldríem ja cicatritzades, invisibles,
i fan mal,
i no tinc l'habilitat per tancar-les.
Em falta ajuda,
la teva ajuda.

Però al mateix temps
que vull cridar el metge,
el mag o al déu,
les dents em mosseguen els llavis,
potser perquè temen
que tu, àngel guaridor,
no acudeixis al lament
i prefereixen, orgulloses,
quedar-se amb el dubte
i pensar que, si no véns,
és perquè tampoc no t'he plorat,
no t'he suplicat que ho fessis.