Galdric

Un relat de: kukisu

Galdric, el senyor del país dels innocents, vivia encimbellat a les altes roques dels espais intangibles de la saviesa i del coneixement. No en va quan va néixer les fades van dotar-lo amb el diamant del saber.
Els súbdits, en la tenebra de la seva quotidianitat romanien com peces minúscules sota la seva jurisdicció, sense causar preocupació ni neguit al gran senyor. Acomplien les seves obligacions que els ocupaven de sol a sol.
Un dia que Galdric contemplava els estels des del seu alt mirador i s'embadalia amb noves coneixences, un ventijol inoportú va fer que la lent de llarga vista enfoqués cap a la seva terra. Galdric, quan va reprendre l'observació, va trobar-hi reflectida una formosa donzella que submergia el seu cos nu en un llac d'aigües transparents i se'n va enamorar.
Fou correspost i estimat per Elena i aviat l'arribada d'un fill omplí de rialles el seu castell.
La criatura, un dia que jugava a l'escriptori del pare, va trobar una pedra preciosa que emetia raigs lluminosos. Tot content va dur-la a la seva mare. Elena, sorpresa per la troballa, va voler agafar-la per fer-se'n un fermall, però se li va desfer a les mans i els trossos s'escamparen pertot arreu, baixant muntanya avall fins a les cases dels súbdits.
Des d'aquell dia la saviesa i el coneixement s'escamparen fins a l'últim ésser de la terra i mai més va haver-hi cap més poder. Tothom gaudia de l'amor i la coneixença dels altres. No hi havia rivalitats ni guerres ferotges.
Galdric des del seu palau, envoltat d'Elena i dels seus fills estimats, ho contemplava meravellat.

Comentaris

  • bona història, [Ofensiu]
    Lèvingir | 29-12-2007 | Valoració: 10

    llegeix-me, l'escardelenc dels llobs i Alanac a les terres dels cariaranna

    i diguem que et semblen.

    Lèvingir

  • Saviesa[Ofensiu]
    Cerimonios | 29-12-2007 | Valoració: 7

    " El talent és bastant corrent. No escasseja la intel· ligència, sinó la constància". Doris Lessing. Escriptora de Rhodesia.
    L'escriptora ho veu així. Jo afegiria que el que no està bén repartida és la riquesa no pas la saviesa. De qualsevol manera, hi feta aquesta reflexió, ni vull, ni puc, deixar de dir-te que el teu relat, al meu parer, està molt bén construït, bén narrrat i és entretingut i agradable de llegir. Te'n felicito. Rep una salutació cordial.

  • Galdric[Ofensiu]
    Maria Pilar Palau Bertran | 25-01-2006 | Valoració: 10

    "Tothom gaudia de l' amor i la coneixença dels altres. No hi havia rivalitats ni guerres ferotges."
    Quina bona època, quina bona vida... no creus???
    M' agradaria saber el teu e- mail per a poder enviar-te unes auques que dibuixo. No les envi-ho a tothom, només en tenen la banyeta i el capdelín.
    Espero que m' ho contestis en algun relat. Una abraçada Kukisu, i una copeta de vitamines!!!
    Petons....

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: