Fugir sense fer soroll

comentar-te o no. perquè diria que sempre et dic el mateix. Ets màgica escribint..tot allò que llegeixo em remou per dins... t'admiro!

prova de veure com et sents millor...Amb qui t'agrada estar, amb qui no...Digues no, si cal. Cuida't Sílvia!!

PD- No duraré tres dies a l'èxit...Assassinat a l'institut, pròximament a les seves pantalles: argument: un professor de reforç, tip de sentir com li repeteixen el nom tres-centes vegades en una hora i quart, decideix eliminar els seus alumnes tot pronunciant-los reiteradament cultismes en català i construint frases maquiavèlicament subordinades.

Xitus.

va tot be!

Pro es molt important que, al menys...vagi.

estimar com cal,
o no fer-ho mai,
per evitar el dolor,
-Crec que vas ser tu qui em va fer un comentari que deia (només son danys col·laterals)
-Sempre intentar estimar com cal sens dubte
-Viu i deixa viure i la resta ja vindrà, i si no ve tant se'n dona seguim vivint.

Salut i força companya, m'agrada molt llegir-te
Josep Mª

PD a la foto no es veu molt clar la raça del gosset. (també son macos el boxers)