Frases per a una revolució

Quaranta-tres anys després la imaginació segueix lluitant per arribar al poder. Al 1968 ens deien que sota les llambordes hi havien platges. Les acampades de protesta d'aquests dies ens han ofert mostres, més enllà de qualsevol anàlisi comparatiu i social, de la subtilitat dels eslògans que han proliferat a les places, rebatejades amb noms de referències revolucionàries. Obrint-se pas entre la reivindicació pura i dura, algunes frases, algunes sentències i aforismes mereixerien per elles soles tot un article, com aquesta per exemple: “No hi ha pa per tant de xoriço” Curta, contundent, directa i malgrat tot imaginativa, ocurrent. Lliga amb la percepció que el ciutadà té de la crisi i amb un missatge més clar: que paguin els que ens han col·locat en aquesta situació.

“Mama, no et preocupis per mi, només estic fent la revolució”, genial, amb un punt d'ironia i un polsim d'escepticisme. “M'agrades, democràcia però estàs com absent”, pura poesia. “Feu servir protector. Tenim sol per una bona estona”, lema exhibit a la concentració de la Puerta del Sol fent un joc de paraules molt ocurrent. “Mai Sol havia brillat tant”, en la mateixa línia. “Les idees també són armes” ,aquesta sí que té un regust de maig del 68. “La barricada tanca el carrer però obre el camí”, novament les paraules, els sentits i els significats barrejats i adobats per formar una frase lapidària. “Si et compres una vida, mai acabaràs de pagar-la” , es pot definir d'una manera més poètica una hipoteca?

En el moment en que escric aquestes línies no sé com evolucionarà aquesta protesta sense precedents en la història de la democràcia. És més, no crec que ni els polítics, ni el vertader poder, l'econòmic ni els mateixos revoltats ho sàpiguen. Potser tot es resoldrà com en l'any 1968 amb un “S'ha acabat el recreo” però qui serà el De Gaulle que ordeni carregar contra multituds pacífiques i indefenses? A hores d'ara no sembla que ningú vulgui abandonar aquesta “revolució de vellut” mentre les adhesions arriben des de tots els estaments de la societat i tothom opina que s'ha tensat massa la corda. En sortirà algun canvi significatiu d'aquests lluminosos dies de maig o haurem d'apuntar-los amargament en el calendari de les revolucions perdudes?