Forçada realitat

Sento el món caure damunt meu,
sento trencar-se els mil somriures que he forjat...
Veig desaparèixer tot allò pel que havia lluitat,
em sento indefensa davant daquesta realitat.

Tinc por en mirar al meu voltant,
sento dins meu un neguit que em colpeja,
em cauen dels ulls llàgrimes de sang,
em plorar el cor i no el puc aturar.

Sento el cel caure de cop,
vec les estrelles i el sol apagar-se.
No entenc el destí que m'he fet a cada pas.
No se que és el que se'm menja per dins.

Tinc por de mirar al voltant,
de no saber que és el que hem puc trobar.
Tinc por de quedar-me aturada
i perdre per sempre els petits somnis que encara tinc.

La realitat és massa dura
i els somnis massa incerts.
La veritat és una farça
i la mentida la vida quotidiana

Per molt que mi esforci en veure mes enllà,
sempre hi ha una llàgrima que solca els meus mars.
Per molt que intenti somriure amb el voltant,
sempre hi ha quelcom que hem fa tornar a la realitat.

((Per molt que no triem la nostra familia
triem els amics, la nostra futura familia,
el nostre desti i el nostre passat,
però a vegades no saps com fer-ho))