Fins que no en resti res de blanc

Quan no em resti ni un bocí de paper
escriure en el palmell de la mà,
en el raig del sol, en la punta de l'estrella,
en la gota d'aigua, en el floc de neu,
en la blanca bombolla del vent,
en el núvol blanc, en l'escuma de la mar,
en el terròs de sucre, en les dents,
en la blanca innocència i en l'esfera del temps.

Amb guix blanc escriuré en el núvol negre,
en el blau-verdós de l'oceà, en el misteri
profund, en la por, la tristor i la tenebra.
Escriuré un poema, milers de poemes
sense aturar-me, paraules i lletres
eixides del cor i del pensament.

Seguiré escrivint ideacions, imatges
en el blanc de la consciència, al cantell
del raig de llum, a les ales dels àngels,
fins que davant la còsmica blancor,
en el blanc de la pau immaculada,
en la pantalla blanca del pur amor,
amb la mà alçada a punt d'escriure
trobaré enllestit el meu poema.