Ficcions de despertar

Un relat de: Underneath

No sabries dir què és concretament el que et desperta. Potser ha estat el soroll de les ones en trencar-se a la platja. Potser un cotxe passant per la carretera de l'urbanització. El pas d'un gat, un ocell en cantar o en aixecar el vol, el crit d'un jove, el riure d'un infant... vas analitzant i descartant possibilitats, mentre contemples el color de l'interior de les teves parpelles. De sobte, tornes a sentir la mateixa remor, localitzada molt, mol a prop de la teva orella. Et gires, mandrós, sota els llençols, i obres els ulls, encara adormits. I descobreixes l'origen del teu despertar encantador. És la seva respiració, el que t'ha despertat. Dorm pacíficament, abocant pausadament el seu alè a la teva galta i la teva orella. Els ulls se li mouen sota les parpelles, i et preguntes en que deuen somiar els angels. El sarrell li cau sobre el front, i els cabells formen rius juganers sobre les seves galtes i el coixí. Els seus llavis entreoberts et fan pensar en un tacte suau i càlid, en petons a tothora i en paraules a mitja veu. De sobte, es remou en somnis, i el llençol llisca sobre la seva pell, deixant al descobert la totalitat del seu cos nu, mentre ella s'abraça a tu fortament, deixant anar un murmuri de satisfacció...
Sense poder, ni voler, evitar-ho, deixes que la teva mà l'acaroni, començant pels cabells castanys, baixant per l'orella, el coll, l'espatlla... Quan arribes al pit, notes com la pell s'estremeix sota el contacte, i quan el teu dit aventurer recorre el seu mugró, se li arqueja tota l'esquena mentre un estrany somriure li creua la cara durant un instant. Segueixes recorrent la seva pell, embadalit... el seu estomac, el seu melic, on t'hi distreus una estona... el seu mont de Venus, l'embull arrissat que precedeix el seu sexe, que s'humiteja lleugerament quan el recorres amb les puntes dels dits; els malucs, la part de dins de les cuixes, els genolls, els bessons, els turmells, els peus... un cop has arribat fins abaix, tornes cap amunt fent si fa no fa el mateix recorregut, acabant un cop més al seu coll, que beses dolçament. Ella obre els seus ulls castanys..

"No sabria dir que és exactament el que la desperta.... l'olor de cafè, el vent entre les cortines, un estol de gavines, la sirena d'un vaixell... va analitzant i descartant possibilitats, mentre observa el color de la part de dins de les seves parpelles. De sobte, en sentir una besada al coll, s'adona de què l'ha despertada i obre els seus ulls castanys per mirar-lo..."

Comentaris

  • *et preguntes en que deuen somniar els àngels*[Ofensiu]
    Sol_ixent | 13-11-2006 | Valoració: 10

    Ostres, és genial, de veritat...

    ((M'has deixat sense paraules))

    Sol_ixent


    P.D--> Un 10 com una catedral, te'l mereixes!!


  • és que m'encanta[Ofensiu]
    fleur | 13-11-2006

    quan, quan deixaràs d'emocionar-me quan llegeixo coses com aquestes, eh?

    juuuuuu pell de gallina altre cop....

    t'estimo!

  • serà...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 09-11-2006

    que assabori un, dos, tres, quatre... cops m'encanta. Ets tu entre papers, es el que sents impregnat sobre alguna cosa anomenada amor!!!

    p.d: encara et vigilo ;)
    un peto molt fort de vidre entre aire mallorquí!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Underneath

Underneath

73 Relats

215 Comentaris

73880 Lectures

Valoració de l'autor: 9.52

Biografia:


"Porque eres mia,
porque no eres mia,
porque te miro y muero
y peor que muero
si no te miro amor
si no te miro
porque tu siempre existes dondequiera
pero existes mejor donde te quiero
porque tu boca es sangre
y tienes frio
tengo que amarte amor
tengo que amarte
aunque esta herida duela por dos
aunque te busque y no te encuentre
y aunque
la noche pase y yo te tenga
y no"
(M. Benedetti)



Per mi, la poesia és només un intent futil d'aturar l'instant, de guardar-ne fotocòpies...