Deixeu-me ser

que buscava versos teus que em féssin sentir quelcom semblant al que he sentit ara. Orgame poètic? de ben segur.. Poema brutal, no hi manca cap vers. Directe als preferits. Directe a l'estomac colpejant ràbia.

Gràcies, company!

Les imatges fetes paraules que presentes són frepants. Però jo hi endevino unes ganes de crear i de sortir de la bombolla.

Em sembla que encara no t'havia comentat.

Gràcies pel teu consell l'altre dia al Fòrum.

llamps!

Eiii :
"Hi ha dies que mastego vidres
per poder escopir veritats sanguinaries".
Només amb aquest parell de versos ja n'hi hauria prou. Sensacional !. "Mastegar vidres": trobo que és una imatge molt potent,bèsia, però potent.
Punyent, i dur, a mi em commou.
La vida pot ser molt cruel.
Felicitats !
No el valoro perquè no m'agrada fer-ho.

Bona crida!.

La primera estrofa és com una mala digestió o una simptomatologia de quelcom que no rutlla(metàfores sobre la interpretació), que esdevé una manera de lluitar contra el propi cos.
La segona estrofa és com fer un tractament pal.liatiu contra el malestar .
La tercera, vindria a ser la convalescència (avorrida i rebel, com totes)
L'última, és la reflexió després de combatre la "malaltia". Malgrat tot, alguna cosa n'hem tret de bo. Ens coneixem una mica més i la impotència del passat, passa a ser revolta.
(els darrers versos són d'una bellesa extrema)

Nanit, guapo!!!

angie