Fes-me l'amor

Feia temps que la rutina escridassava, pesava sobre si mateixa. Pesava sobre els dies, sobre el temps, rellotges eterns...
Sembla que tot es girava contra mi, sembla que tot m'apuntava a mi, jo predestinat als meus destins. Encadenat en les meves raons i els meus perques. Caminant sobre la mateixa ruta, trepitjant l'asfalt dels deures i les obligacions.
Encadenat en el món dels dilluns, embogit de cedir i de fer de la meva vida un ésser maquinal, vaig gosar mirar endavant.
Trencar esquemes, desfer utopies, complir somnis somiats.
Només tu, una petita part del món, ja ho eres tot. Només tu, que apareixies en les borratxeres ho feies tot.
Només amb tu, tot era tot.
Desafiant les situacions, recuperava la meva vida comprant el bitllet del viatge.
I l'alè de sucre, record i il·lusió m'empenyava dins el vagó.
Ho deixava tot, caliu, buidor, soroll, nits despert, dies de ressaca, moments d'hipocresia, llàgrimes de sinceritat, manifestacions profundes, solituds inusuals...
Ho deixava tot per trobar-me amb tu.
El viatge era llarg, el pes pesant, el cor embogit, els meus ulls radians... t'esperava impacient.
Adéu a l'estació de la vila. Adéu a les matinades sense calefacció a l'hivern.
Compartint vagó amb la finestra, agafant per la mà els darrers anys de la joventut.
Un viatge llarg, quilòmetres de casualitat.
"El temps em durà al teu costat... el meu somriure en els teus ulls dibuixat".
(...)
El dia es desfà.
I el tren s'adorm en una estació de boires i tímids fanals.
I jo m'aturo, perplex de trepitjar la superfície immòbil, sòlid acabat.
Em familiaritzo amb la nit, i ella em porta a tu.
Em giro a la recerca de la cita, dels sentiments clandestins.
La maleta cau al terra i te'm fas present, aquest cop si. Davant meu.
Tan neutra, tan pura, el somriure sincer al rostre i l'energia que em manca a l'abraçada.
Tu tens la força, jo no tinc res, jo només sento, jo et sento a tu, jo sento a tot, jo sento el món.
I em beses demostrant amor i passió, lluita i goig.
Els meus cabells ballen sota el ritme de les teves mans i els meus ulls entren dins teu.
Les mans es retroben i soles bolten el que sempre han desitjat.
I en un segon, la vida s'atura, perquè abraçant-me a tu, tot es dins nostre tot es per tu, tot es per mi.
Només tu...només tu!
Detalls...
Tot.
Tot és cultura, tot és poder, tot és màgia, tot resta unit en el teu nom.

Com dos amants que es retroben en treva de guerres i dècades.
Com dos solitaris que busquen el cim per visualitzar els seus problemes.
Com dos poetes que retroben el vers perfecte.

La nit sent plaer i el vent acarona la nostra felicitat.
Recordo versos abandonats abans de pujar aquell tren: " antes, mucho antes, de ni siquera conocerte, ya te quería".

I el món resta aquí, als meus braços, i la lluna pateix d'enveja...
qui sap si aquesta nit es fondrà amb nosaltres...qui sap si aquesta nit complirà la seva llegenda personal... qui sap quan el temps ens regalarà una cita amb la dolçor...
FES-ME L'AMOR.