Fent dansar glaçons enmig del fum nocturn

Cada nit, Kurt L. se les passa assegut en aquella barra lleument il·luminada per uns focus garrepes, de llum groguenca i difuminada per l'excés de fum de les múltiples cigarretes consumides.
Kurt L. observa els glaçons del seu gintònic, els mou sacsejant delicadament el got ample i gruixut com unes ulleres amb moltes diòptries, i els torna a observar després de fer un glop lleu i palpar amb la llengua el gust hipnòtic d'aquesta pòssima nocturna.
Tomassina, amb el seu cos estilitzat i lleuger, es mou subtilment en el clarobscur de l'efímera pista de ball, normalment sola, a vegades algun advocat que vol oblidar una derrota l'intenta acompanyar molestant-la. A la mà sempre hi té un cocktail de colors exòtics, se'l veu lentament, a través d'una canya estreta i llarga.
Deixa que les notes i els ritmes muts, sense paraules, l'anestesiïn i li permetin ignorar la raó de la seva estança diària en aquest club ple de fum que empudega la roba i entela la vista.
Kurt L. espera, espera que deixi de ballar i que s'acosti per demanar-li d'una punyetera vegada la cigarreta que li servirà d'excusa per connectar les mirades, remoure les hormones i els sentiments, per agafar-se les mans i, després d'un xiuxiueig, besar-se intensament.
Tomassina sap que algun cop haurà de deixar de ballar i dirigir-se a la barra o fugir per la porta de sortida. Però està massa còmoda ballant i sentint com la miren fixament en forma de glaçons inundats de ginebra i essència gasificada de quinina, com la desitgen en la distància, sense haver de donar respostes ni afrontar preguntes, sense obrir dubtes ni imaginar-se il.lusions.
Kurt L. encén una cigarreta, ni queden poques, aviat marxarà, expira el fum ingerit i xarrupa silenciosament el got miop.
Tomassina balla, canvia el moviment de malucs mentre entreobre els ulls i es fixa en la cigarreta de Kurt L. i com aquest remou els glaçons fent-los dansar enmig del beuratge cristal.lí.