Cercador
exaltació minsa de la bogeria pactada
Un relat de: Capdelin- Compartir:
Canto cançons rares:
"No m'agraden els avions
perquè menyspreen les aus".
Nedo en la mar Morta,
entre cadàvers de sirenes
i cartes de tarot, negres,
portant a la mà una clau
sense pany ni porta.
Só fugitiu,
escapat d'una Polonesa
de Chopin
i espanto els poemes
amb mot incoherent.
Les noies passen
tan a prop dels meus ulls,
tan lluny de la meva vida!
Alguna es queda una estona
per reposar de tanta absurda
autopista.
Comprenc
el llenguatge dels girasols
de Van Gogh
i cuido del semàfor:
- Ja podeu creuar el carrer -,
els dic ( estar en vermell )
i els enganyo.
La gent porta noms
com vestits nous,
els sil-labegen a la nit
a cau d'orella
i els posen en targetetes blanques
quan compren amics.
Quins somriures fan les Annes,
els Sergis, els Marcs i les Ariadnes.
Alguns els escriuen a la sorra
i a la tomba entre roses.
Però, als bojos com jo,
no ens queden bé els noms
i els oblidem com oblidem
i perdonem tantes
i tantes coses.
I prop de la tomba minúscula
de la meva ment,
hi passa... una princesa.
Comentaris
-
Has aconseguit...[Ofensiu]Puça | 12-06-2006 | Valoració: 10
exaltar la meva apagada ment, massa consumida per excessives hores d'estudi i poques, molt poques, hores de son...
M'has fet reflexionar sobre aquells que en un entorn que de vegades sembla un circ, m'envolten...
La gent porta noms
com vestits nous,
els sil-labegen a la nit
a cau d'orella
i els posen en targetetes blanques
quan compren amics.
I què són els noms si no hi ha qui els doni sentit? Senzilles etiquetes com codis de barres... fins que els sents de la boca d'aquells que donen sentit a tot plegat...
(massa filosofades potser?)
Mil petons! -
Abans de res...[Ofensiu]angie | 07-06-2006
Quina fotografia... ella sola és un poema!
No sé com dir-ho però la teva poesia és mistèrica i encisadora, ofega i fa respirar...
No saps com m'agradaria conèixer al poeta... (sé que t'agrada guardar l'anonimat...)
Anant ara al poema et diré que sort que és una exaltació minsa perquè sinó...
"La gent porta noms
com vestits nous,
els sil-labegen a la nit
a cau d'orella
i els posen en targetetes blanques
quan compren amics."
Uns versos que donen sentit a aquest pacte del qual ens parles i que són centre d'un munt de contradiccions, de visions de foll, de poeta, de mag sense vareta, de paper blanc i batec al pols...
Espero somriguis molt de temps i obris clarianes amb els teus mots...
Una abraçada,
angie -
seh[Ofensiu]odi | 07-06-2006
M'agrada el poema; però m'agrada la seva sonoritat més que no pas les paraules...
I per altra banda també he de dir que té un títol molt suggerent. -
els poetes perdem el nom[Ofensiu]jaumesb | 07-06-2006 | Valoració: 10
la nostra identitat està en la nostra obra
felicitats per la fornada poeta
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1307039 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )