Et necessit tant...

Un relat de: jOaneTa

Necessit tant veure't que no m'importaria haver de caminar
Seguiria aquells camins estrets sense asfaltar
Si sabés que al final d'ells i series tu

Necessit tant mirar-te que no m'importaria haver de pagar
Esperaria totes les hores que fes falta esperar
Si sabés que després i hauria el teu somriure, els teus ulls.

Necessit tant sentir la teva olor que no m'importaria haver de cercar.

Aniria de perfumaria en perfumaria fins arribar-lo a trobar
Si sabés que després d'això et podria imaginar amb més facilitat.

Necessit tant escoltar-te que no m'importaria tornar-me muda.

No em faria falta la veu, no em faria por estar perduda
Si sabés que malgrat l'angoixa et sentiria parlar.

Necessit tant abraçar-te que no m'importaria haver de volar
Aixecaria el vol sense por i em posaria a planejar.

Si sabés que allà a sota tu m'agafaries en intentar baixar.

Necessit tant besar-te que no m'importaria haver de rogar
M'arrossegaria per terra i em posaria a suplicar.

Si sabés que després d'aquella umiliació tu em faries un petó.

Necessit tant sentir-te a prop que no m'importaria haver de seguir-te.

Caminaria al teu costat, et seguiria, sense molestar-te
Si sabés que així podria notar la teva presència.

Necessit tant que m'estimis que no m'importaria haver de canviar.

Seria com tu desitjes, seria el que tu vas somiar
Si sabés que amb aquest canvi em començaries a estimar.

Comentaris

  • necessitem tant...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 17-12-2006 | Valoració: 10

    que a cops creiem no tenir res! m'ha agradat moltíssim!!!

    petonets de vidre....

  • Fantàstic[Ofensiu]
    just one breath | 09-12-2006 | Valoració: 10

    Realment fantàstic, has sabut plasmar tot el que es sent quan es necessita a algu. M'he vist molt reflectida, m'ha encantat. Segueix així, ja he llegit tots els teus relats, i cada vegada els fas millor, enhorabona!

    Et seguiré llegint.
    PeTonS ...nOrItA...

l´Autor

Foto de perfil de jOaneTa

jOaneTa

88 Relats

217 Comentaris

116609 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Sóc una noia mallorquina que lluita per aconseguir els seus somnis.

Treballo per tenir diners.
Estudio per tenir un futur.
Lluito per no perdre les forces.


Hi ha cops en que els diners no em basten pel que vull i veig com el meu somni s'ha de veure aplaçat... a cops un any, altres dos... la qüestió és que potser de tant d'esperar el somni es faci miques.

Hi ha cops en que estudiar es converteix en una tortura. Sé que puc tenir les notes que vulgui si m'hi poso de veritat, però què passa si no em ve de gust cercar-me un futur?

Hi ha cops en que per molt que lluiti les forces no em basten. Són aquests moments en que acudeixo a un bolígraf i un paper per deixar anar els dits i entendre el que sento llegint les meves paraules.

Sóc rara.
Sóc diferent.
No sóc perfecte.
No sóc com la gent.



--------------------------------

Fa temps que no escric ja que les paraules no em surten, sembla que amb el temps els sentiments s'hagin quedat petrificats i agafats als versos que abans creaven...
Vull tornar a escriure i sé que per fer-ho em cal llegir i familiaritzar-me de nou amb la pàgina, penso que només als grans poemes i relats i puc trobar l'espurna que em faci agafar de nou bolígraf i paper per escriure i escriure.