Estimada mare(culpa)

Hola mamà:

Sóc na nana...encara no se molt bé perquè t'escric això...però supòs que a mesura que escrigui aniré fent-me una idea de que es lo que te vull dir.

Se que no sóc la millor filla del món, que molts pics te decepcionat, que a cops haguesis desitjat no haver-me tengut, i m'ho meresc.

Se que t'he fet molt de mal, que quan me mires tens por de que te demostri odi o simplement te faci de menys, però també se que jo mai t'he odiat i molt menys despreciat; ja se que mai t'ho demostr però jo t'estim perqué ets mumare.
Ets aquella amiga especial a la que li conto tot perque se que no me fallarà, aquella persona que mai m'abandona i que per moltes coses que em digui mai me vol fer mal, aquella que segueix estimant-me malgrat tot el mal que li he causat, aquella persona meravellosa a la que jo admir...pot ser que ara no me creguis pero t'admir per ser com ets.

Ets especial, per molt malament que estiguis sempre te fas la forta i ajudes a n'es papà, malgrat estiguis destroçada ens fas costat a nosaltres i mai ens abandones. Si algú se fica amb noltros surts a defensar-nos sense por de sortir-ne mal parada, ens sobreposes a tu i això poques persones ho fan.

M' agradaria tornar enrera amb el temps i deixar de ser com sóc, tu m'ajudes i jo to pago amb males cares i decepcions, sóc la típica filla prepotent que només pensa amb ella i fa que els altres estiguin malament, i per això te demano perdó...perdonem per ser una egoista, per donar-te tants disgusts, per fer-te sentir tan malament i per no ajudar-te quan me necesites...perdonem per ser lo que no vull ser...

Si te dic la veritat a l'única persona que realment vaig trobar a faltar al viatge d'estudis vas ser tu, enyorava els teus petons pels vespres, les teves abraçades i sobre tot els teus consells quan estic malament. Se que tu penses que jo estim més al papa però aquests últims anys m'he adonat que tu m'estimes sigui com sigui i ell...és molt distint...i ses coses que han passat els moments que he viscut amb tu han fet que m'adoni que realment a la persona que més apreci dins casa nostre ets tu, que si ara me faltasis no ho soportaria.

Jo ho he passat molt malament, no t'ho neguaré, i intent estar bé però hi ha dies que no puc, moments en que tot me pareix absurd, que mir al papà i a ne'n Tia i me demano què faig aquí...me sento tota sola i es quan et necessit al meu costat, necessit una abraçada que mai et demano ni et dono per por a la teva reacció i t'assegur que ganes no me falten...

Hi ha tantes coses que mai acabaria d'escriure... simplement gràcies per ser com ets, gràcies per ser mu mare i sobre tot gràcies per estimar-me.