esquizopoema

Algú va dir que es fes la por
i el terror habità entre nosaltres.
Déu creix en les entranyes
d'un gos mort.

Hi ha un rellotge als meus peus.
És l'hora. Alguna carrega una arma
i m'apunta.
La llàgrima és una ninfa tocada
de mort.

Nens mimats, nens làtex,
nens pelant cebes per a la pàtria.
( Terror d'himne nacional. )
No hi ha papallones aquí?
Internet, el gran copulador.

Oh, sí, la por!
La por de caure: com sagna l'hòstia
cor endins!
Oh, sí, el cor! Algú ha vist un cor?

Les noies ja no es taquen
els vestits. Assegudes en pètals
esperen del cul una flor.

El cel és un mar de fulles negres,
negres de petroli les ales dels serafins.
No, ja no cauen àngels de la lluna.
Oh, sí, la lluna, la gran masturbadora!

Els valors s'escapen en carrosses
de plata.
Els homes mengen déus.
Apareix una nova classe social:
quasi pobres, quasi rics.

El desig és un rellotge d'arena,
l'arena fa del cactus, un rei,
el cos és una guerra que sempre
es perd.

Rere núvols de pedra s'amaga
el terror. Ploure i fer sol,
és qüestió d'estat d'ànim.
El sol mor al ventilador.

Malgrat tot,
és fàcil canviar el món:
tot depèn de l'estat... d'humor.