Esclat

Un relat de: perunforat

Un gegant llençol cobert de colors d'esperança
Embolcallant el tedi melangiós d'una espera,
el xarop amb gust de maduixa,
que alliberarà la meva ànima.

Pensaments, il.lusions i somnis,
com peces de trenca-closques.
Rius caudalosos,
que em guiin per trobar el camí més verd.
Instants d'harmonia,
on el silenci sigui un gran amic que t'escolti
Moments inolvidables,
que retornen incansables per dibuixar un somriure
Astres desordenats,
pintant de guspires lluents les nits més intenses.
Veritats sinuosos,
d'algú que et parla amb la mirada.
Estiu promés,
arribant rera un esclat de passió de les flors més boniques.
Rar sentiment d'alegria,
els dies més llargs i la sang corrent a una velocitat vertiginosa.
Adéu melangia d'antiga tardor,
Que vas entrar dins meu per acomiadar-me de tu quan arribés la PRIMAVERA.

Comentaris

  • Melcior | 29-01-2008 | Valoració: 10

    tenim una estació ,on és possible un xic més de sensibilitat , la meva és la tardor .
    Endavant!

l´Autor

Foto de perfil de perunforat

perunforat

93 Relats

284 Comentaris

94914 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Jo sóc així com sóc com el títol de Jaques Prévert

Sóc remolc de l'era
cendres calcàries de sabors
engrunes de silencis
i penyora de colors

Sóc herba mullada
d'olor de llocs
fiblar de pells
i l'enyor d'uns pocs

Sóc aire comestible
pintant oxigen amb els dits
mans d'argila humida
de sols, dies, llunes i nits

Sóc cargol treu-banya
un patufet a la panxa del bou
caputxeta entremaliada
i un calamar a dins d'un pou

Sóc un llibre a mig escriure
amb llapis de carbó
tint de blanc sobre fons negre
lletra de pal i cançó

Sóc pedra de tartera
marca d'aigua de paper
muntanyes de somriures
sota al vol d'un esparver

Sóc el que sóc
No sóc res més

D'amunt i avall
De més i menys

De poc o molt
De tot o res

http://correctellegiblebarat.blogspot.com/