Cercador
escàndol!
Un relat de: Capdelin- Compartir:
Resten damunt la taula,
entre cristalls de roca
i vaixelles genoveses,
les despulles i despeses
de capons i de faisans,
de vins exòtics i de grans
pastissos estrambòtics.
Li diuen "sopar de negocis"
i parlen de temes barroers,
de sexe, polítics i patriòtics...
i a la mà, un gran cigar cubà
boireja el clan econòmic.
I encara que no tenen fam,
mengen més i més encara
i tenen servei d´esclaus
que els netegen per quatre rals
els peus, el cul i la cara.
Sortint d´aquell àpat bord,
munten en cotxes d´or
tot rotant cava francès...
i, al creuar la barriada,
veuen dins una canonada
un pobre infant marginat.
El cotxe s´atura
i un d´ells diu,
amb mala pronúncia:
- quina merda de ciutat!
demà faré la denúncia!
Comentaris
-
Capdelín,[Ofensiu]Jofre | 02-11-2005 | Valoració: 10
Ja veig que apostes sempre per la poesia més transgressora.
Ets molt explícit. Fins i tot s'intueix el possible significat més procaç i provocador d'alguns punts suspensius.
Tens molta cura de cada vers i de les rimes. La continuïtat és d'una lògica escandalosament comprensible.
Una crítica duríssima i sense concessions a la galeria.
Personalment, ja et pots imaginar que algunes paraules me les hagués estalviat (dóna-les als dels sopars de negocis).
M'explico (i ho dic amb tota sinceritat).
Si tu descrius aquesta situació detestable destil·la les paraules amb absolut decòrum i respecte. Aquesta és la millor ironia que moltes altres vegades ja has fet servir (no caiguis en el sarcasme i en la vulgaritat, si us plau).
Ets un poeta molt prolífic, aprofita-ho Capdelín.
Salutacions!
Pensa-hi.
Agraït pel comentari.
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1306972 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )