Cercador

Llista categories

Es torna a acostyar el Nadal.

Un relat de: Angelina Vilella Ros

Es torna a acostar el Nadal
dimarts, 8 / novembre / 2005 (orchid)
Nuri, saps? Es torna a acostar el Nadal, ha passat quasi bé tot un any. Per la gent que la vida els ha somrigut constantment o bé no han tingut cap sotregada és una data com qualsevol altra, com cada any tots es diran Bon Nadal. Tu ja saps que jo et recordo constantment, no necessito aquestes diades per fer-ho, sempre estàs al meu pensament, qualsevol cosa que s´equipari amb tu, plaf!!! Allà tinc la Nuri, tu ja ho saps, la teva imatge és part de mí, aquell dolç somriure, aquell "mama t´estimo", aquelles apretadetes de mans, aquelles llàgrimes quan s´acabava una pel.licula que a les dues ens feia plorar, per ràpidament mirar-nos i aleshores aflorar les rialles tot i tenir els ulls humits
Els que llegeixen aquestes lletres, ara, ja potser esporadicament, no arribaran mai a comprendre el que vull expressar en elles, no és un article o simplement unes lletres escrites per un concurs, és la provocació i l´ocasió que em desperten per poder parlar amb tú, si Nuri, tu ja saps que et recordo constantment però parlar-te directament des de l´any passat que no ho he fet. Gràcies companys i amics literaris, si no fos per vosaltres no hauria tornat a apropar-me tan directament amb la meva Nuri
Ja se que com l´any passat els meus escrits no tenen categoria per ser editats, reconec que són sentiments molt particulars, punyents, colpidors i lacerants, però amb les llàgrimes als ulls dóno les gràcies a "relatsencatalà" i repeteixo a tots vosaltres per obligar-me a tornar a donar els Bons Nadals a la meva Nuri.. I a tots els que llegeixin aquestes lletres.
BON NADAL NURI ALLÀ ON SIGUIS.
mama
(orchid)

Comentaris

Afegir comentari

Recordo perfectament[Ofensiu]
Vicenç Ambrós i Besa | 10-01-2006
els teus comentaris al relat "La Virtualitat del món dels morts...". Em van fer reflexionar molt.

El juny va morir el meu avi matern (el patern fa deu anys que és mort) i va morir després d'una malaltia molt llarga. Injusta, però... qui sóc jo per a jutjar?

No és comparable una situació amb l'altra. Amb la mare sempre és molt més profunda, la relació, almenys amb caràcter general. Però una persona no mor mai mentre quedi qui la recordi. I això ja és responsabilitat nostra, per entendre'ns. No responsabilitat de "sentir-se obligat a", sinó responsabilitat de seguir sabent estimar per la nostra pròpia voluntat. Cosa que indubtablement fas amb relats com aquest.

Dius que no tenen qualitat literària. Jo et dic que tinguis en compte tan solament l'ús a vegades injustificat i en tot cas excessiu dels adverbis acabats amb "-ment" i, dit això, que no tens res a envejar a l'hora d'expressar-te respecte d'altres relataires de la web.

Una abraçada molt forta, orchid! I gràcies per tot una vegada més!

Vicenç

l´Autor

Angelina Vilella Ros

91 Relats

132 Comentaris

163754 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Afegir a preferits

Biografia:

Vaig néixer a Olesa de Montserrat l'any 1938.
Des dels 3 anys visc a l'Hospitalet de Llobregat. Vaig passar part de la infància a Gratallops (Tarragona).
A l'Institut Maragall de Barcelona vaig fer el Batxillerat.
Dama de Creu Roja a l'Hospital de l'Hospitalet de Llobregat.
Diplomada en Infermeria a la Universitat de Barcelona.
Infermera voluntària als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992.
He publicat tres llibres; Onades internes ( novel.la)1999 , presentat per Ignaci Riera.
Jo...també recordo (assaig,2000. Presentat per Josep Ma. Solias. Temps d'orquídies (novel.la)2007, 2. edició d'Onades internes i presentada per Dolors Millat a l'Ateneu Barcelonès.
He estat varis anys alumna de l'Escola de Narrativa de l'Ateneu Barcelonès.
Durant quatre anys vaig ser col.laboradora, del setmanari La Proa del Baix Empordà, fent entrevistes a més d'un centenar de Baix Empordanesos i els seus simpatitzants.
Vaig fer una ponència a la Universitat de Bella Terra, sobre el període americà de Ramon Vinyes, el dramaturg català universal(el sabio catalan que Garcia Marquez menciona a Cien Años de Soledad).
He publicat articles a diferents revistes.
Tinc varis relats a Relatsencatala.cat, amb el pseudònim d'ORCHID, he decidit deixar l'anonimat i donar-me a conèixer amb el meu nom Angelina Vilella Ros.
UN NADAL SENSE TU és l'escrit que més estimo, el trobareu al començament dels meus relats.
Tinc penjada en digital la meva novel·la TEMPS D'ORQUÍDIES, d'Angelina Vilella Ros, per mitjà d'Amazon i iTunesus la podeu descarregar:

www.neurosi.com/orquidies/
www.neurosi.com/angelinavilellaros
www.angelinavilellaros.net
www.escriptors.cat/autors/vilellaa
www.memoro.org/es-ca/testimone.php?ID=1242 (i després Angelina Vilella Ros)

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >